María Vázquez Pulgarín, presidenta de Creu Roja Sóller i corresponsal del diari Ultima Hora en aquesta ciutat, va morir ahir a l'hospital Joan March als 57 anys d'edat com a conseqüència d'una greu malaltia. Amb la seva mort, Sóller perd una de les seves veïnes més implicades en la vida social i cultural del municipi.
María Vázquez no era «sollerica» de naixement, però es va guanyar aquest privilegi amb escreix durant els anys que va viure a la ciutat.
La seva vinculació a la Creu Roja i al diari Ultima Hora marcaren, sens dubte, la seva vida. «Mari» Vázquez va néixer el 2 de gener de 1947 a Villaviciosa (Còrdova). El 1969, amb tan sols 22 anys, ella i la seva família arribaren a Sóller, on s'establiren de forma definitiva. Poc temps després d'arribar, «Mari» va contreure matrimoni amb Mateu Cifre, vinculant-se així encara més a Mallorca.
Tenia el títol de disseny de moda, però va enfocar la seva vida als serveis socials i al periodisme. Era voluntària de Creu Roja Espanyola des del 1978, presidenta de la institució des del 1990 i membre del comitè autonòmic.
Des d'aquesta institució, Mari Vázquez va ajudar moltíssima gent. Va formar un cos de voluntaris de la institució a la Vall i avui no es concebria el municipi sense la presència de la Creu Roja. També era col·laboradora habitual de l'Oficina de Drets Humans del Ministeri d'Assumptes Socials, i molt destacades varen ser les seves gestions per facilitar l'arribada i estança de refugiats bosnians, que fugien de la guerra el 1992. També va promoure programes d'acollida d'al·lots de Txetxènia.
D'igual importància va ser la seva vinculació al diari Ultima Hora, en el qual mostrà l'esdevenir polític i social de Sóller durant els darrers anys. Les seves crítiques constructives contribuïren a millorar aspectes de la vida quotidiana de la ciutat. També eren freqüents les seves cròniques de Fornalutx, Deià i Valldemossa.
Mari Vázquez, a més, dirigia el grup de teatre Terra Nova, que tradicionalment organitzava l'«Adoració dels Tres Reis d'Orient», de Llorenç Moyà, a l'església de l'hospital del municipi.
Ramon Socias, delegat del Govern, afirmà ahir que Maria Vázquez «ha estat un exemple per a tots. Per davant dels seus interessos, hi havia els dels altres. Quan va estar malalta, va continuar amb el seu treball, però a més va fer mostres de gran enteresa i lluita contra l'adversitat»Segons Miquel Bosch, excomandant de l'Estació Naval, el seu treball fou incommensurable. «Només es poden dir meravelles d'ella. Fou la impulsora de la secció marítima de la Creu Roja».
Miquel Alenyà, president de Creu Roja a les Balears, destacà «el seu treball inusual i la seva generositat. Ha deixat una marca que durarà molt de temps».
Carlos Simarro, batle de Sóller, explicà que «hi ha poca gent que s'ha dedicat a la gent com ho ha fet ella. És irrepetible».
Cristòfol Sbert, delegat de Defensa, digué que «la notícia era esperada, però encara que estava malalta no va deixar de sorprendre els seus amics per la seva força».Joan Albertí, batle de Fornalutx, digué que «era una bona persona que va realitzar una gran tasca amb la Creu Roja. A més, tenia molts contactes per desenvolupar el seu treball tant social com periodístic».
Jaume Ensenyat, president del Museu de Sóller, destacà que «jo sentia una gran admiració per María Vázquez. Era una dona amb tenacitat i ganes de superar-se i servir els altres. Va desenvolupar una gran tasca amb els immigrants, els quals va ajudar a resoldre els seus problemes».
El director del diari Ultima Hora, Pere Comas, digué que «Mari tenia un cor amb dues banderes, la Creu Roja i el seu diari. La seva lliçó ha estat el coratge».
