El Foment del Turisme ha estat guardonat amb la màxima distinció de la Comunitat de les Illes Balears, la Medalla d'Or, «en reconeixement de cent anys de treball incansable per a la promoció, el coneixement i la difusió de Mallorca com a destinació turística».
En un breu discurs fet en castellà, el president de la institució, Miquel Vicens, que rebé la distinció de mans de Jaume Matas, agraí tant al Govern com a la societat mallorquina el reconeixement que es fa així a la feina dels socis i directius del Foment «d'ara i d'abans».
Per altra banda, Matas va fer referència en la seva intervenció als nous reptes del mercat turístic que afirmà s'han d'afrontar amb una acció «compacta i consensuada» del sector públic, privat i «de cada ciutadà a títol particular». En aquest sentit, destacà l'experiència del Foment com a «baluard del debat d'interès general entre les administracions i la societat civil» i la seva tasca «pionera» en la promoció turística.
L'acte va tenir lloc a la Llonja, i va anar precedit de la inaguració de l'exposició «100 anys de promoció turística», en què es repassa la història, les accions i els testimonis del Foment del Turisme des de la seva fundació.
Entre el recull de material que s'exposa, Bartomeu Deià, gerent del Foment, destacà el cartell original fet per l'artista Joan Miró, amb el que és l'actual imatge de la institució i que va ser cedit gràcies a la intermediació del president del grup Serra i editor deDiari de Balears, Pere Serra.
Durant el sopar de gala que oferí més tard el Foment del Turisme, Miquel Vincens destacà la visió «encertada» dels fundadors, que assegurà se sorprendrien de veure «la indústria dels forasters que fa cent anys s'imaginaren».
Les paraules de Vicens se centraren en el passat de la institució, sense referències al seu futur i en el mercat turístic en general. Demanà que es deixin de costat els «temors i esceptisismes» envers l'activitat turística, que és una de les més sòlides perqué afirmà satisfà aspiracions innates de la humanitat «la set de coneixements i la recerca de la felicitat».
Féu referència també als «perills» que amenacen com les catàstrofes naturals i els fanatismes i que han causat molt patiment a les societats i als turistes. Tot i així, afirmà que «al cap i a la fi tenim raons per l'optimisme».
