Projecte Home a les Illes Balears nasqué fa vint anys sota l'impuls del Bisbat de Mallorca i la Conselleria de Sanitat del Govern balear, encara que amb una vocació del tot «aconfessional i apolítica», explicava ahir el seu president, Bartomeu Català.

Aquesta independència permet a Projecte Home desenvolupar-se amb la col·laboració de les institucions públiques, però alhora treballar de manera estreta, sense hipoteques polítiques ni espirituals, amb el suport d'entitats privades i amb un objectiu invariable: recuperar les persones que pateixen problemes d'addicció a les drogues perquè puguin tornar a ser propietàries de la seva vida.

La comunitat terapèutica de Ses Sitjoles, a Campos, és l'estendard de la tasca d'aquesta entitat, encara que en termes absoluts representa només una petita part de la feina que es desenvolupa davall el seu paraigua. L'any 1987, es crearen el Centre d'Acollida a Palma i la Comunitat esmentada, que s'ubica en una finca propietat de la Conselleria de Salut al terme campaner.

Ara, devers trenta persones reben ajuda permanent a la Comunitat Terapèutica de Ses Sitjoles, encara que Projecte Home a les Balears tracta una xifra constant i estable de 450 persones entre els seus 15 programes diferents.

Molt sovint, s'ha parlat de la Comunitat Terapèutica com una experiència «molt dura» per als residents. No obstant això, Català volgué deixar clar que aquesta «duresa» que s'hi atribueix és difícil d'equiparar amb «els anys que hagin viscut en el món de la droga, o amb els que hagin pogut passar a la presó». L'estada a Ses Sitjoles es divideix en tres fases. En la primera, s'assigna a cada un dels residents un pressupost de 4,80 euros per al cap de setmana. En la segona etapa 7,20 euros i en la darrera, en la qual la persona en tractament ja és a les portes de la reinserció, 9,40 euros.

La intenció és que aquestes persones aprenguin a controlar les seves despeses, que no caiguin en temptacions contraproduents i que tornin a concedir la importància necessària als doblers que el seu pas per la droga ha eliminat. «Els doblers vénen una mica justs», admet algun dels joves que es beneficia d'aquest taller a Campos. Així mateix, reconeixen que «per no caure en temptacions no basta no tenir doblers. Fa falta molta força de voluntat, perquè la droga és molt fàcil d'aconseguir».

Els residents estan al centre de dilluns a divendres, encara que n'hi ha que hi queden els set dies de la setmana. Aquest és el cas de les persones que han perdut la seva família, o que la tenen a fora. La resta passa els dissabtes i els diumenges en companyia dels seus familiars, en un cercle que en les primeres etapes és molt reduït i a mesura que avança el tractament es va ampliant.

El president de Projecte Home considerà que «oferir a qualcú amb aquesta problemàtica la possibilitat de rehabilitació s'ha d'enfocar d'una manera molt seriosa: no pot ser un joc. La persona que ve sol estar bastant destruïda, físicament molts d'ells, psicològicament tots. D'una banda, els hem d'oferir molta estimació i proximitat, però també molta claredat; perquè aquesta persona que ve, entre moltes d'altres coses, és molt manipuladora i mentidera».

Un dels principals factors en contra amb què topen els qui acudeixen a Ses Sitjoles és que allà han d'aprendre a afrontar els seus problemes, i també aquells episodis negatius de la seva història que els han pogut conduir al món de la droga. Només una vegada aconseguit això, després d'un procés de «reeducació» que inclou teràpies de conducta, llenguatge i sentiments, les possibilitats de recuperació són autèntiques.

José R. arribà a Projecte Home fa més d'un any. Ara com ara, és un dels residents més veterans de la Comunitat Terapèutica. Ell fou l'encarregat de mostrar a Diari de Balears el recinte, explicar-ne el funcionament i resoldre tots els interrogants que les peculiaritats de Ses Sitjoles despertaven. Aquest jove, que ara té 28 anys, explicà que «a mi m'ha costat més que a molts d'altres superar la meva addicció, sobretot canviar alguns costums i comportaments que m'han fet tenir alguns problemes per abandonar completament l'hàbit».

La base d'aquests canvis, i també dels que han experimentat molts dels seus companys de comunitat, és tota una tasca de reconducció de conductes, de teràpies per recuperar el control dels sentiments i també d'adquisició d'un mínim de disciplina de la qual, gairebé totes les persones que arriben a la finca per primer cop, quasi no n'han sentit ni parlar. La feina de l'equip de monitors i d'educadors és en aquest cas d'allò més intensa, però també molt productiva.