La magistrada titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manacor, Martina Mora Torrens, ha desestimat per segon pic la pretensió de Pedro J. Ramírez Codina d'imputar els delictes d'amenaces i coaccions al dirigent del Lobby per la Independència, Jaume Sastre, que l'any passat intentà nadar en la piscina d'ús públic i gratuït, situada davant del xalet del periodista.
Ramírez acusà Sastre d'amenaçar-lo amb la intenció d'intentar canviar la línia editorial del seu diari, encara que la jutgessa apunta a «l'escassa gravetat del mal amb què s'amenaça, la inexistència de reiteració i la diferent transcendència pública de les persones implicades en l'amenaça» com a criteris a aplicar.
En aquest sentit, Martina Mora manté que «el mal amb què l'imputat presumptament amenaçà el denunciant és lícit (com reconeix Ramírez en el seu escrit d'acusació)». «En el present cas, la suposada amenaça d'acudir a nedar a la piscina del denunciant ha de qualificar-se, per la seva pròpia naturalesa i contingut, com a lleu dins de la seva licitud».
Continua la jutgessa en el seu acte que «de cap manera la transcendència que l'amenaça lleu objecte d'actes pugui haver tingut en la vida dels denunciants pot ser comparada a les amenaces d'ETA», com feia Pedro J. en el seu escrit de denúncia. Finalment la jutgessa explica que aquesta comparació «ha de qualificar-se de desafortunada i fora de lloc».
A més, Martina Mora considera, sobre el fet que Jaume Sastre pretengués «canviar la línia editorial d'El Mundo», així com assegurava el periodista, que «aquesta al·legació no se sustenta en cap indici objectiu, tractant-se d'una simple hipòtesi insuficient», i recorda a Pedro J. que «l'existència d'un desacord amb la línia editorial (...) s'ha d'entendre inclosa en el dret fonamental d'expressió i pensament que la Constitució reconeix a tota persona», i que això «dista molt de poder ser qualificat com a amenaça, ni tan sols de manera implícita».
Pel que fa a les coaccions, la jutgessa adverteix que «al·lega el recurrent que l'actuació del denunciat li està impedint tenir una vida personal, familiar i professional normalitzada, al·legació que no va acompanyada de la presentació d'indicis de la realitat de l'esmentada pertorbació», i li recorda que «correspon a l'acusació, en un procediment penal, la prova de les imputacions que realitza i la presentació d'indicis en la fase d'instrucció, per a la qual cosa no basten simples al·legacions».
