Passant pàgina a la història recent de Palma

L'arquitecte Gaspar Bennàzar, autor d'indrets emblemàtics de la ciutat com el pont del Tren o la plaça de Toros, projectà l'any 1909 l'edifici modernista que acollia fins divendres el bar Triquet als seus baixos. L'obra, promoguda per l'industrial Joan Oliver Florit, fou batejada com can Maneu, encara que de seguida passà a ser coneguda i reconeguda per l'establiment que des del 1910 funcionava en aquell edifici. Quatre generacions de la mateixa família s'han fet càrrec del Triquet des que obrí per primera vegada, quasi un segle enrere.

Darrere les portes del Triquet han quedat ja oblidades per a sempre milers d'hores de confidències entre amics, amants o coneguts. Els més antics de la zona, la porta de Sant Antoni, recorden que als seus inicis s'hi duien a terme sucoses negociacions entre homes de negocis i, fins i tot, entre contrabandistes.

Un dels cambrers d'un altre establiment històric de Palma, el bar Niza, assegurà que «el que ha fet el propietari del Triquet és del tot comprensible. Si l'oferta era prou bona, allò absurd hauria estat rebutjar-la. La vida en aquest negoci és molt esclava, exigeix molta dedicació i produeix ben poquetes satisfaccions».

Fa alguns anys, Palma ja perdé un altre dels seus referents com a «cafeteria-centre cívic»: el bar Güell. Aquell establiment, de la mateixa manera que el ja extint Triquet, esdevingué a força de costum un punt de trobada per als ciutadans de Palma, però també per als foravilers que acudien a la capital. Era d'allò més normal que els que «pujaven» a Ciutat per la carretera d'Inca decidissin trobar-se al Güell, com feien els que venien per la carretera de Manacor amb el Triquet.

El cas del Güell fou molt semblant al de l'antic cafè que tancà les seves portes divendres. La seva ubicació estratègica fou considerada molt interessant per una entitat bancària, que féu en conseqüència una bona oferta als propietaris pel seu local.

Malgrat no haver-hi una confirmació oficial per part dels propietaris, que han preferit mantenir una certa i comprensible discreció, els parroquians del Triquet donaven per fet en les seves darreres hores al que ha estat durant anys el seu temple social que una oficina bancària ocuparia aquell lloc ben aviat.

A diferència del Güell, no obstant això, el Triquet sí que corre el risc d'enterrar la seva història amb el seu tancament. El Grup Güell, que encapçala Tolo Güell, manté encara en certa manera viu el record del que fou un dels centres socials més actius de Palma durant bona part del segle passat gràcies a la tradicional pujada del Güell a Lluc a peu, que sorgí el 1974.

El pas del temps i els canvis en els costums de la societat posen en perill el futur d'altres establiments no manco emblemàtics de Palma: el bar Bosch, el Central, el Moderno, el Cristal, el Niza i el Líric, per esmentar-ne alguns, romanen de manera permanent sota els rumors d'una possible desaparició.

En la majoria de casos, això no passarà de simple «xerratòrum» de cafè. Malgrat tot, és possible que el temps provoqui la caiguda d'algun establiment que és part dels nostres records i ens faci, una altra vegada, una mica més orfes i desarrelats. En els darrers anys s'han projectat i creat alguns moviments ciutadans que ambicionen la conservació dels establiments tradicionals però això, ara per ara, és gairebé incompatible amb la realitat del nostre temps.