L'Estatut d'Autonomia definirà les Balears com a nacionalitat històrica

El PP diu que ho accepta perquè no suposa cap fet diferencial

Quim TorresPalma29/07/05 0:00

L'Estatut d'Autonomia incorporarà la definició de Balears com a «nacionalitat històrica», fixarà la insularitat com a «fet diferencial», reconeixerà els Consells com a institucions autonòmiques i consolidarà les seves competències, concretarà en quatre les modalitats lingüístiques -mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc-, ampliarà en cinc el número de competències exclusives i permetrà la creació d'una policia autonòmica.

Així ho avançà ahir el portaveu del grup popular i coordinador de la ponència parlamentària per a la reforma estatutària, Joan Huguet, que repassà els punts consensuats entre tots els grups un pic ha conclòs la «primera lectura» del text fins a l'article 48. Els treballs de la ponència es reprendran pel setembre amb l'objectiu de tenir enllestida la reforma a finals d'any i pugui quedar aprovada per les Corts Generals a finals del 2006.

Huguet va voler deixar clar que el procés iniciat pel Parlament és de reforma, no de redacció d'un nou Estatut, i va advertir que el suport del PP a la definició de Balears com a nacionalitat històrica s'explica perquè aquest «terme jurídic indeterminat» ni atorga més competències ni suposa cap «fet diferencial». Els populars pretenen evidenciar que no hi ha diferències entre Catalunya o Euskadi i la resta de comunitats.

A part dels articles consensuats, en la primera lectura del redactat la ponència no ha pogut arribar a acords respecte al reconeixement de Formentera, la creació de llistes separades per a l'elecció dels membres dels Consells o la modificació de la representativitat parlamentària. Segons Huguet, hi ha un «pacte tàcit» perquè si finalment surt de la Ponència una «proposta de mínims» sigui aprovada per tots al Parlament i cada grup faci les seves pròpies esmenes.