Balears és la Comunitat on més cara es paga l'aigua per a ús urbà

El preu que es paga a l'Arxipèlag per l'aigua d'ús urbà dobla el de la majoria de comunitats i gairebé triplica el fixat a les zones on l'aigua és més barata, com Cantàbria (0'72 euros per metre cúbic), la Rioja o Navarra (0'71 euros). Segons les dades aportades per una informació publicada a El País, l'altra comunitat insular, Canàries, és la única amb preus semblants als de Balears (1'77 euros). Molt per sota es troben Múrcia (1'57 euros) i Catalunya (1'39 euros), mentre que la resta se situen per sota de la mitjana estatal (1'10 euros).

L'aigua urbana de les Illes costà molt més que la consumida a ciutats italianes com Torí (0'59 euros) i malgrat que la majoria de capitals europees tenen preus superiors als de la mitjana estatal (Estocolm la paga a 1'42 euros, Ginebra a 1'68 euros i Brussel·les a 1'85 euros), només les ciutats alemanyes, com Zúrich (3'78 euros) i Hamburg (4'20 euros), superen el preu que es paga actualment a l'Arxipèlag.

A l'Estat espanyol, la facturació d'aigua urbana suposà l'any passat uns 3.000 milions d'euros, però només suposà un 1% de la despesa de les famílies. Per altra banda, els espanyols es gastaren l'any 2004 en aigua mineral 1.750 milions d'euros, gairebé la mateixa quantitat (1.800 milions d'euros) que el Govern central destinà al manteniment i creació de noves infraestructures hidràuliques.

Tot i això, el preu mitjà de l'aigua per a ús urbà (que l'any 2003 era d'1'10 euros el metre cúbic) podria encarir-se en el futur perquè la Directiva europea 2000/60, adoptada per l'Estat espanyol a finals de 2003, insta el Govern central a traslladar als ciutadans no només el cost de de l'aigua, que seria el de conducció, sinó també el cost ambiental o el d'oportunitat, que seria el que obtendria en el mercat de l'aigua. D'aquesta manera, el preu podria multiplicar-se per dos o per tres en el futur.