«Jo ja sé que hi ha molta gent que estaria encantada de deixar-me a l'atur tant políticament com professionalment, però no ho aconseguiran». Aquest fou l'únic comentari de l'actualitat política que sortí de la boca de Josep-Lluís Carod-Rovira, qui, en la presentació del seu nou llibre a Palma, es referí a la possible abolició de la seva titulació, la de Filologia Catalana.
Ni una paraula de la broma amb la corona d'espines ni d'unes possibles negociacions del Govern central amb ETA. El president d'Esquerra Republicana (ERC) no era ahir un polític, sinó un escriptor que havia vengut a presentar la seva darrera obra, Noms que perduren, el retrat d'una seixantena de personatges clau del seu ideari polític. Entre ells hi ha mallorquins com Antoni Mateu, Antoni Maria Ques, Alexandre Jaume o Emili Darder, que no pogué conèixer.
Moments abans que l'exconseller Damià Pons i el director literari de l'Editorial Moll, Sebastià Alzamora, li presentassin el llibre, Carod-Rovira evità qualsevol pregunta que no fes referència a la seva creació, una recopilació de perfils d'intel·lectuals, polítics i escriptors units per un fil conductor, la «fidelitat al país i la passió per la llibertat».
Només sortí del guió per recordar que, com a llicenciat en Filologia Catalana, espera que un Estat com l'espanyol, «sensible a la diversitat» i amb un Govern «progressista», no cometrà la «barbaritat» de suprimir el títol de Filologia Catalana. «Segur que sabrà valorar que aquesta aportació cultural insubstituïble al patrimoni de la humanitat, que és la llengua i la cultura catalanes, no pot desaparèixer a cop de decret des d'un despatx de Madrid», apuntà Carod.
Li preguntaren si el procés de creació literària havia estat com una «corona d'espines» i ell el comparà amb un «camí de roses». I recordà que en la seva obra fa un retrat de tres religiosos: de l'«amic» Antoni Deig, qui fou bisbe de Solsona i de Menorca; de mossèn Llorenç i Ventura, «un dels pocs capellans que es va exiliar durant la Guerra Civil per la seva condició de republicà»; i de Joan Baptista Manyà, «un gran canonge de Tortosa, que algú va definir com un autèntic menhir solitari».
«Som un polític tan singular que allò que surt signat amb el meu nom és perquè ho he escrit jo», advertí Carod, qui negà qualsevol paral·lelisme entre el seu assaig i el de l'expresident del Govern central José María Aznar. L'autor destacà la «normalitat» que ha de suposar el fet que un escriptor català publiqui amb una editorial mallorquina com la Moll i defensà la necessitat de potenciar un mercat cultural comú.
