Dos anys després de les eleccions autonòmiques, empresaris i consumidors de les Illes Balears continuen instal·lats en el pessimisme en relació a la situació econòmica i a les seves expectatives de futur.

L'enquesta anual del Consell Superior de Cambres de Comerç situa els empresaris balears com els més desanimats de l'Estat espanyol tant pel que fa al balanç de 2004 com en relació a les perspectives del 2005. Pel costat dels consumidors, la generalitat de la ciutadania, els indicadors que aporta l'Enquesta Continua de Pressuposts familiars de l'Institut Nacional d'Estadística reflecteixen un estat anímic clarament negatiu sobre la situació econòmica.

Si es pren el nombre de famílies que tenen dificultats per arribar a finals de més, com un índex d'avaluació del moment, s'observarà que el percentatge no ha deixat de créixer des de les eleccions de 2003: concretament un 6'28%, una taxa ubicada de forma molt clara per sobre de la del conjunt estatal. El judici sobre el moment per efectuar compres importants val com a indicador de les perspectives de futur. Les opinions negatives, també per damunt de la mitjana espanyola, han crescut un 7'1%.

El sentiment dels ciutadans s'avé amb les dades objectives. L'economia de les Illes Balears fou la que menys cresqué a l'Estat espanyol al llarg de 2004, segons la Fundació de Caixes d'Estalvi. A pesar de tot, és innegable que, si es prenen en consideració les dades aportades per Exceltur, el clima empresarial a l'hoteleria ha millorat d'una manera espectacular. No obstant això, no es pot afirmar de cap de les maneres que s'hagi recuperat l'optimisme. Al primer trimestre de 2005, les opinions dels empresaris turístics tornen a estar per sota de zero, i d'una manera molt clara quan se'ls demana pels beneficis o per una comparació entre la Setmana Santa d'enguany i la de l'any passat.
La proliferació de la modalitat del tot inclòs en les ofertes hoteleres ha creat un creixent malestar entre els sectors del comerç i de la restauració, que veuen en aquesta modalitat una competència deslleial que minva els seus beneficis. El Govern ha passat de negar el problema a crear una comissió parlamentària per regular l'oferta del «tot inclòs».

Fins ara s'ha fet referència a les percepcions dels ciutadans. Els indicadors «objectius» (Producte Interior Brut, taxa d'atur i Índex de Preus al Consum) marquen una lleugera milloria que ha donat lloc a anàlisis del tipus de la botella mig plena o mig buida.
El motor de la milloria no ha estat el sector turístic, sinó la construcció, com assenyala el darrer informe de conjuntura de la Fundació Sa Nostra. El president d'Exceltur, Simón Pedro Barceló, ho ha reconegut aquesta mateixa setmana: el turisme ha perdut la batalla de l'ordenació territorial.

Les raons de la vitalitat constructora són prou evidents. Les noves majories conservadores al Parlament i als consells de Mallorca i de les Pitiüses han capgirat la normativa proteccionista dels anteriors executius.
D'altra banda, l'obra pública, la construcció d'autovies, ha observat una pujada sense precedents.
Ambdós factors, l'aixecament de les moratòries i de les infraestructures, han polaritzat l'opinió pública i han estat objecte de contestació social i política.
La taxa d'atur s'ha reduït un 1'39% entre el primer trimestre de 2003 i el primer de 2005 i continua presentant oscil·lacions semestrals molt fortes per l'estacionalitat turistica.
Com durant la legislatura del Pacte de Progrés, el nombre absolut de persones en atur no ha deixat d'augmentar, ja que el mercat laboral no pot absorbir tota la demanda de llocs de feina.
El nombre absolut de persones ocupades també ha crescut. No obstant això, els sindicats denuncien que bona part de l'ocupació creada és eventual.