Si el Govern balear estigués immers en una competició esportiva es podria assegurar que està a punt de ser-ne campió, més per demèrits dels rivals que per les seves pròpies virtuts.
Matas fa i desfà amb tota tranquil·litat, referma el seu lideratge i cohesiona cada dia més un partit que no ha mostrat, en aquests dos anys de legislatura, cap símptoma de fissura. La unitat entorn del president és total i absoluta.
La victòria del PSOE a les generals del 14-M agafà a contrapèl un Jaume Matas que confiava en les inversions de Madrid per reparar la ferida de l'economia balear. A partir d'aquell moment, el president de les Illes accelerà la construcció de les obres públiques que havia fermat abans que el PP hagués d'abandonar la Moncloa.
El desenvolupament del Pla de carreteres -bandera electoral de Matas en les autonòmiques del 2003- ha donat color i forma a l'acció política del Consolat. Amb independència dels conflictes que les infraestructures viàries han provocat amb el Ministeri de Foment, la cosa certa és que una Mallorca plena d'excavadores i màquines d'asfaltar atorga una sensació de dinamisme i d'operativitat.
Mentre la consellera Cabrer i el seu equip continuaven endavant amb l'execució de noves vies, la veu dels col·lectius proteccionistes anava perdent força. La gran manifestació del 14 de febrer del 2003 queda ja massa lluny, amagada en un racó de la memòria col·lectiva d'uns ciutadans acostumats a viure sense ensurts. De fet, la conflictivitat social a l'Arxipèlag només té aparicions molt puntuals de grups o de sectors mai no gaire amplis.
Els sindicats majoritaris, a més de perdre poder de convocatòria a mesura que passa el temps, estan entretinguts amb la negociació de les diferents meses sectorials. Les associacions mediambientals evidencien la seva manca de recursos per organitzar accions «de resposta». Els defensors de la llengua i la cultura «pròpies» tenen com a estendard una debilitada Obra Social i Cultural. En aquest escenari, el protagonisme mediàtic és absorbit per plataformes conjunturals, que defensen objectius concrets però que no podran aglutinar mai un espectre ampli de ciutadans descontents. Els veïns de la Real, que s'oposen a la construcció del Son Dureta II a la zona, en són un bon exemple.
D'altra banda, els poders fàctics romanen al seu lloc i, a diferència del que succeí durant el Govern del Pacte de Progrés, eviten ficar-se en qüestions polítiques. Amb el «poble» tranquil i a casa seva, el Govern balear avança entre anuncis i fets. Encara en l'apartat de les obres públiques, i al marge de les carreteres, hi destaquen els projectes del metro de Palma, el soterrament de les vies del tren, l'esmentat nou hospital de referència o el Palau de Congressos. Totes aquestes infraestructures començaran a ser una realitat durant aquesta legislatura. En aquest mateix apartat, no es pot oblidar que ja s'ha inaugurat qualque centre d'ensenyament i s'han posat les primeres pedres d'alguna de les residències de gent gran i centres de dia prevists en els plans presentats a principi de legislatura. La UIB també es beneficiarà de l'afany constructor de l'Executiu i renovarà les seves instal·lacions.
Per acabar en el capítol d'obres importants, convé recordar que el conseller Cardona ha posat fil a l'agulla en relació amb el Pla energètic, que suposarà la instal·lació del gasoducte i del cable elèctric, que uniran les Balears amb la Península. D'altra banda, l'activitat legislativa no ha estat tan intensa com s'esperava. El Govern ha elaborat el projecte de la Llei de conservació d'espais de rellevància ambiental (LECO), la normativa que regula les voluntats anticipades, la Llei de drogues i la llei de ports. Les tres primeres ja han estat aprovades pel Parlament.
Quant a les actuacions sociosanitàries, la Conselleria de Presidència i Esports ha posat en marxa el «bonus-nadons» i el «bonus-escoleta». Salut ha modernitzat la xarxa de centres públics i ha reduït les llistes d'espera. Respecte de la Funció Pública, hi destaca el Pla d'estabilitat presentat per José María Rodríguez, encara sense desenvolupar, i la iniciativa que pemetrà treballar des de casa seva als funcionaris amb infants petits.
Però el departament del Govern que ha funcionat millor ha estat el de Vicepresidència. Rosa Estaràs ha ocupat amb eficàcia el lloc de Matas sempre que ha estat necessari, ha impulsat la reforma de l'Estatut i ha desenvolupat uns dels projectes estrella de la legislatura: la radiotelevisió autonòmica (IB3).
Durant els darrers mesos, l'equip de Matas ha mirat cap al medi ambient. A més de l'aprovació de la LECO, el conseller Font ha millorat el conveni per a l'adequació del litoral, en el qual s'invertiran més de 200 milions d'euros. Tanmateix, Turisme ha posat en marxa la targeta verda. Els ingressos que generi aquest instrument es destinaran a protegir l'entorn.
