Els dies de fred i neu han tornat al camp base de l'Everest i amb ells les males perspectives. L'anomenada «finestra» no dóna senyals de voler obrir-se per ara. Ja hem entrat dins la segona quinzena de maig i cap membre d'expedició comercial o internacional ha aconseguit fer cim, quan l'any passat per aquestes mateixes dates 330 persones ja havien assolit el sostre del món.
La situació és enormement preocupant. Es parla que devers dos-cents escaladors podrien haver abandonat la partida amb la gran muntanya. No tothom aguanta el joc de la paciència: saber i poder esperar fins dia 29 o 30 de maig pot ser decisiu per a la majoria d'expedicions.
Tot i això, convé recordar que queden deu dies perquè entri el «monzó» i amb ell s'acaben les possibilitats d'escalar l'Everest. A més, a final de mes, els xerpes comencen a retirar les escales i cordes fixes de la cascada de gel del Khumbu i es penja el cartell de «tancat».
Però la preocupació creix encara més quan hi ha vides humanes en joc. Pel vessant nord es tem per la situació de dos escaladors finesos, els quals sortiren ahir cap al cim i a hores d'ara no han donat senyals de vida. D'un altra banda, ens arriben informacions que dues expedicions -una d'elles integrada per dos escaladors coreans i quatre xerpes- podrien haver passat la nit al coll Sud (8.000) amb la intenció de fer cim avui mateix.
Tot i això, les condicions meteorològiques registrades a les darreres hores són pèssimes per qualsevol intent de guanyar l'Everest: devers 38ºC sota zero al cim i vents que no baixen dels 40 km/h a partir dels 7.000 metres d'altura, amb ràfagues de 80 km/h a partir dels vuit mil. Aquesta situació és arriscada per qualsevol escalador, ja que el perill de congelacions s'incrementa considerablement.
Però actituds «suïcides» com les dels coreans no són cap referent. Els membres de l'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2005» saben, com la resta d'escaladors -devers 150- que encara romanen al camp base, que la prudència no és covardia, sinó «un comportament intel·ligent davant unes condicions meteorològiques molt adverses que no són habituals en aquesta època de l'any», assegurà ahir Tolo Quetglas.
Sembla evident que «tothom se l'haurà de jugar a una sola carta», explicà l'escalador mallorquí. Poc a poc, les possibilitats de fer cim es van escursant dins un ventall de dies que podria oscil·lar entre el 26 i el 29 de maig. «Ara sí que depenem de les previsions meteorològiques per encertar amb el dia. Tanmateix, ni volem ni tenim pensat tirar la tovallola, aguantarem fins al darrer moment», afegí.
Tot i que de vegades el suport es pot convertir en pressió, Oli i «els dos Tolos» (Quetglas i Calafat) són ben conscients que allò més important és poder tornar per contar-ho. Així, si bé tenen previst mantenir la seva aposta fins al final, «mai no arriscarem fins a suïcidar-nos», afirmen.
Per ara, els missatges de suport són el millor bàlsam per a tanta preocupació i tensió. Despús-ahir, els tres escaladors llegien a Lobuche les darreres comunicacions rebudes via correu electrònic. «Una passada», diu Tolo Calafat, per qui la truita s'ha girat a favor seu, atès el nombre d'e-mails i sms adreçats a ell.
El grup reitera el seu agraïment a tots aquells que dia rere dia es preocupen per la marxa de l'expedició i així ho expressen a través de la pàgina web i dels missatges pels mòbils, encoratjant-los a seguir endavant. L'encert de la iniciativa s'ha traduït en un visible canvi d'actitud, Oli i «els dos Tolos» se senten agombolats per la societat mallorquina. El seu èxit ha de ser el de tota l'Illa.
Ara, emperò, el temps continua sent el que té la darrera paraula. Confiem que la Deessa Mare de la Terra obri la seva «finestra» i rebi amb els braços oberts els mallorquins.
