Joan C. Palos
És molt probable que d'aquí a una setmana Oli i «els dos Tolos» (Quetglas i Calafat) es trobin de camí al cim. Si es confirmen les previsions meteorològiques, a partir de dia 20 de maig toca obrir-se una «finestra» que ha de permetre assolir el sostre del món amb condicions òptimes. «Ara comença la muntanya de bon de veres», afirmen els tres escaladors.
Ja fa poc més d'un mes que l'expedició arribà al camp base de la muntanya més alta de la Terra, ubicada a 5.360 metres sobre el nivell de la mar, a la glacera del Khumbu. Paciència i insistència han estat els elements clau per anar guanyant altura a través de la cascada de gel del Khumbu, la vall del Silenci i la vertiginosa paret del Lhotse. Els escaladors mallorquins es preparen pel darrer i decisiu moment abans de conquerir el cim de l'Everest.
Els xerpes ja han muntat el camp IV i ara comencen a pujar les botelles d'oxigen del II al III. Ha començat el compte enrere. «Ara va de bo», exclamà Tolo Quetglas. L'expedicionari té clar que «a partir d'ara t'hi jugues el viure o el morir». Un sentiment de por que comparteix l'altre Tolo, en Calafat, qui explica que «sortir del camp IV, a 8.000 metres, és un misteri. Són prop de mil metres de desnivell fins al cim en els quals pot passar de tot, i això espanta molt». Oli assenyalà que «el darrer dia són moltes hores fins al cim, un mínim de vuit o nou per tan sols 850 metres de desnivell. Al final, és una duríssima i esgotadora jornada entre que vas i véns del coll Sud».
Com a curiositat, convé destacar la «travessa» que han fet entre els tres expedicionaris mallorquins sobre qui arribarà primer al cim. Per ara, Tolo Quetglas surt com a favorit.
Dissabte passat, el camp base es convertí en un improvisat escenari per a un meravellós i sorprenent concert de violí. Kristina Höschlova és escaladora i metgessa de l'expedició txeca al sostre del món. A tot això, convé afegir la seva afició a la música, que expressa de manera formidable a través del violí. Kristina interpretà peces de Bach i Dvorak. Allò més curiós és que el concert es completà amb l'harmònica de Vern Edward Tejas, guia de l'Alpine Ascents International, i d'un divertit cor de tres oficials d'enllaç. Finalment, un escalador japonès féu un acurat número de magia. Coses de l'altura.
