algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
14°

El príncep Felip alaba els costums ancestrals del poble eivissenc

El príncep féu el seu discurs davant milers de persones reunides a Vara de Rei

74936
El príncep, en un moment del seu discurs als peus del monument del cèlebre heroi eivissenc que dóna nom al passeig.
JOANA NICOLAU. Enviada especial a Eivissa.

Milers de persones esperaven des de feia hores al passeig de Vara de Rei els prínceps per donar-los la benvinguda. Fou una espera llarga però que valgué la pena. Amb mitja hora de retard sobre l'horari previst, Felip i Letícia arribaren desfermant l'eufòria del poble.

El Consell escollí l'escultura del cèlebre general que dóna nom al passeig, el gran heroi eivissenc de la guerra de Cuba, per fer els parlaments oficials. Foren uns discursos interromputs en més d'un moment per aplaudiments i visques al príncep per part del nombrós públic allà reunit.

Després de les paraules de benvinguda del president eivissenc, Pere Palau, i als peus del monument, inaugurat fa més d'un segle pel besavi del príncep, el rei Alfons XIII, Felip no obvià referències a aquesta efemèride en els seus discursos.

L'hereu al tron destacà que «cent un any després, vora el monument de l'heroic militar, tenim l'honor de viure una emoció semblant en comprovar que el pas del temps no ha esmorteït el provat caràcter hospitalari i generós que des d'antic ha distingit aquesta terra».

Tot seguit, entrant ja en matèria, Felip de Borbó destacà la «reconeguda capacitat d'adaptació als temps moderns de les Pitiüses, sense oblidar les tradicions encunyades al llarg de generacions, i dins del major respecte a la prodigalitat amb què la naturalesa ha beneït la vostra terra i els vostres mars». Aquesta afirmació serví al príncep per reafirmar «la guanyada fama que té Eivissa de ser una terra de convivència cordial entre la història i el progrés, entre els costums més ancentrals i les tendències més avantguardistes, sense detriment per als valors paisatgístics de les vostres illes, que han fet de la societat pitiüsa un model d'equilibri, tolerància i pluralitat digne d'admiració per part de tothom».

En el discurs, en el qual alternà el castellà amb el català, el príncep Felip de Borbó també féu referència a la superació dels «límits imposats per la discontinuïtat geogràfica, mitjançant la recuperació d'un sistema institucional singular, la figura del Consell Insular».

Finalment, Felip encoratjà el poble a no deixar de treballar per «aconseguir que Eivissa i Formentera continuïn ocupant el lloc privilegiat que la història i la naturalesa us ha preservat».

El president insular, Pere Palau, emprà el castellà al llarg de tot el seu parlament i just canvià al català per acabar felicitant la parella per la seva propera paternitat. Foren unes paraules que el príncep agraí i tot d'una traduí a la princesa, que les acollí amb un gran somriure.

Palau recordà el passat mil·lenari de les Pitiüses. «Unes illes amb extraordinaris valors culturals, patrimonials i mediambientals, reconeguts per la Unesco en la seva declaració com a patrimoni de la humanitat». El president de la primera institució insular féu referència així mateix als «centenars de milers de ciutadans de tot el món que escullen aquestes illes com a lloc ideal per al seu descans».

Definí la seva gent com «un poble senzill, honrat i treballador que amb el seu esforç ha assolit uns nivells de prosperitat i de benestar pràcticament impensables un segle enrere». Finalment, també tingué un record per a l'avi del príncep, Joan de Borbó, «la presència estival del qual durant molts d'estius a bord deGiralda recorda el poble amb estimació».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.