-Quin sentit tenen els premis Mallorca i els incentius econòmics als funcionaris?
-Mallorca necessitava un premi. No ha estat fàcil crear-lo, l'hem hagut de dotar, trobar un jurat heterogeni i de prestigi, i intentar que tengui participació. Ínternament també hem fet una feinada perquè tots els actes administratius es facin en català i perquè els funcionaris que s'incorporin al Consell tenguin el nivell que els correspongui de català. A més, als que ja feien feina a la nostra institució els hem oferit cursos de català i incentius econòmics.

-Què més planejau?
-Per començar, és la primera vegada que hi ha hagut una direcció insular de Política Lingüística que ha mantingut una relació amb els col·lectius que defensen la llengua. A part d'això, facilitarem a les notaries un programa que genera documents notarials, com escriptures, en català, culte, com toca. És important aquesta iniciativa perquè aquest col·lectiu és un dels més antics del Regne de Mallorca i l'ús del català entre els notaris no ve de nou. El català té una història.

-I amb els nouvinguts té un futur?
-Amb els infants nouvinguts no hi ha cap problema. El problema sorgeix amb els majors que tenen prejudicis.

-Què els passa, que no entenen el bilingüisme?
-Al meu parer, el bilingüisme és que tothom sàpiga escriure i parlar correctament el català i el castellà. Ara, si per ells el bilingüisme és castellà i espanyol o castellà i castellà és on sorgeix el conflicte. El problema és que embullam la troca, igual que feim amb les modalitats. Totes les llengües tenen modalitats, però també un estàndard, i si no anam vius aquest patrimoni que és la cultura, la llengua i el paisatge el perdrem.

-És aquest el missatge de cara a la Diada per la Llengua de dissabte (demà)?
-Jo crec que la diada per la llengua és un dia, és un acte reivindicatiu, però en el Consell de Mallorca intentam fer cada dia la diada per la llengua... amb més o menys eficàcia, més o menys mitjans, més o menys pressupost, però ho intentam. Per exemple, una altra iniciativa que tenim en marxa és un llibre d'estil per als mitjans de comunicació que hem encarregat a la Universitat de les Illes Balears. Entenem que és la màxima autoritat lingüística i que pot orientar els mitjans sobre com s'ha de fer servir el català en els mitjans de comunicació. També estam editant llibres amb vocabulari per a restaurants, on el català no s'empra sempre correctament, i per a immigrants, perquè els serveixi per anar a plaça, a escoles, etcètera. Inclourem les traduccions del català a l'àrab, al berber, al francès, al romanès i a altres llengües. Aquest vocabulari ha de generar confiança, com ho hem fet amb els tretze cursos que han fet enguany els peninsulars a través de les cases regionals.

Aquesta feinada serveix per marcar diferències amb la política lingüística del PP?
-Jo crec que hi ha molta diferència. Està a la vista que el Consell té la seva manera de fer política lingüística i el Govern una altra. Tot i això, estam a la seva disposició perquè ens en demanin opinió.

-I per cert, quina és la vostra opinió sobre el català a IB3?
-El llenguatge d'IB3 Televisió és acceptable, i he de dir que m'esperava una altra cosa. D'IB3 Ràdio crec que el seu llenguatge necessita de molta més cura perquè tenc entès que entre tractar el bisbe o el príncep amb l'article salat o amb el literari hi ha molta diferència. Tenen la moda de salar-ho tot i això no és correcte. Això també passa amb altres mitjans de comunicació.