JOANA NICOLAU.Palma.
L'Almudaina es vestí de llarg per al sopar de la Cultura amb els prínceps. Però els representants de la cultura de les Illes escollits pel Govern no es correspongueren al mateix nivell. La llista de convidats, de la qual difícilment es pot treure cap criteri en clar, no aconseguí donar-li el relleu que la Casa Reial hi havia posat. Els prínceps convidaven a ca seva... Havien dut la coberteria fina de plata del Palau Reial de Madrid per l'acte...Se n'havien preocupat.
Així i tot, fou un sopar amb absències destacades. Ni Miquel Barceló, ni Maria del Mar Bonet o Joan Pons, Antoni Catany o els Antònia Font i Cris Juanico. Tampoc Baltasar Porcel o Sebastià Alzamora... Foren cares que es notaren a faltar, com les d'actors Catalina Solivellas, Manel Barceló... per nombrar-ne alguns, entre molts més dels que podrien haver assistit a aquest sopar i no hi eren. Alguns potser declinaren la invitació per feina o convicció personal, n'hi hagué més d'un d'aquests darrers, però d'altres, no tingueren oportunitat de disculpar-se o assistir-hi.
Allò de la paritat de sexes no va amb el Partit Popular, però clamà al cel la primera visió de la sala gòtica del palau. Per cada dona convidada hi havia quatre o més homes.
L'escassa representació femenina féu que l'acte no es revestís del color i animació que solen caracteritzar aquestes «gales». Hi hagué molt poca elegància. De les convidades, es podria posar en relleu tan sols l'artista plàstica Susy Gómez, de la revista Vogue, encara que amb vestit de tirants. Entre els senyors, destacaríem Tomeu Penya, com el pitjor. El cantautor deixà de banda el seu capell texà, però no les botes camperes, que cridaven l'atenció pel seu color marró en contrast amb el vestit negre i el taló menjat... El detall de l'amulet rocker per corbata també cridà l'atenció en una nit en què els detalls no lluïren per massa per bé. No es notà bon feeling entre els prínceps i els presents. En poc més d'una hora es liquidà el sopar. Allò del cafè i els licors per compartir animada conversa quedà registrat tan sols al paper del menú. Els prínceps partiren sense parlar més de cinc minuts amb menys d'una vintena de persones del centenar de convidats. Es pot atribuir al cansament de la princesa o al que sigui, però no era l'esperat. El sopar deixà insatisfets... i tot sigui dit, més d'un en arribar a casa degué córrer al rebost per resopar.
