El president del Govern balear, Jaume Matas, declarà per escrit davant dels magistrats de la Secció Primera de l'Audiència de Palma per defensar els dos imputats en el cas Bitel i estrets col·laboradors seus, la directora general de Presidència, Francisca Pascual, i el funcionari Sebastià Vallori, i negà les acusacions d'espionatge polític i envestí contra les acusacions, exercides pel PSIB-PSOE i Esquerra Unida (EU). «Tal acusació i la seva gran projecció mediàtica es plantejava com una batalla política, en la qual allò de menys és cercar la veritat del succeït», va dir Matas en un escrit que fou llegit al judici.
Matas fou el gran protagonista de la primera jornada del judici del cas Bitel, ja que malgrat el fet que no hi era present, els magistrats i les parts personades pogueren escoltar la seva versió dels fets i veure'l en un vídeo corresponent a una sessió del Parlament en què exhibí el polèmic document que sosté els arguments de les acusacions.
El cas Bitel s'inicià el 1998 arran d'una denúncia presentada pel PSIB-PSOE sobre un presumpte espionatge del correu electrònic del socialista Francesc Quetglas. La causa fou arxivada en tres ocasions per un jutge, encara que l'Audiència li va ordenar que continuàs investigant, i més tard, l'instà que decretàs l'obertura del judici oral.
Les acusacions sol·liciten per a Pascual i Vallori quatre anys de presó, divuit mesos de multa i vuit anys d'inhabilitació absoluta pel presumpte delicte de descobriments de secrets en la modalitat de missatges per Internet. El fiscal, per la seva part, no acusa.
Matas va declarar que va rebre el polèmic document sobre els plans urbanístics del socialista de mans de l'exconseller Miquel Ramis, i que aquest, al seu torn, l'obtingué de l'exdirector general d'Urbanisme, Cristóbal Huguet.
Segons el PSOE i EU Matas va obtenir el document del redireccionament irregular del correu electrònic de Quetglas, personat com a acusació en la causa. Vallori admeté que rebé dos correus redireccionats al seu ordinador i que, després de comunicar-ho al seu superior immediat, Francisca Pascual, aquesta li ordenà que procedís a eliminar-los d'immediat.
Pasqual, del seu costat, al·legà que desconeixia la identitat del remitent dels dos correus rebuts, que va definir com «indeguts» i que per aquest motiu era «un destorb».
Quetglas declarà que, per a ell, no hi havia «cap dubte» que el document exhibit per Matas fou obtingut de forma irregular des del seu correu i insistí que se sentí «ofès» per la vulneració de la seva correspondència.
