Sembla que el camp base de l'Everest (5.360 m) es comença a refer després d'un grapat de dies d'una dramàtica intensitat gairebé inimaginable. Alguns dels símptomes que la normalitat torna a «la ciutat de niló» és que els sis ferits de l'allau de dimecres al camp I (6.060 m) es recuperen favorablement, tot i que avui mateix seran evacuats a diversos hospitals de Katmandu per a la seva total recuperació.
La majoria dels afectats pateix cops de diversa consideració i fractures que requereixen una atenció mèdica especial. A més, pel que ens comenten els xerpes que intervingueren en el rescat, «tenen la por ficada dins el cos després d'haver salvat la pell de miracle». El més greu és un escalador polonès que té la cara destrossada. Al seu delicat estat de salut s'afegeix que no disposava del permís d'ascensió a l'Everest, fet que li pot suposar una multa de 20.000 dòlars.
D'altra banda, Tolo Quetglas disposarà en tres o quatre dies d'un parell de botes noves per fer cim, després d'haver perdut les seves per l'allau que, amb sis metres de gel i roca, cobrí totes les tendes del camp I, ubicat al començament de la vall del Silenci. Així, l'escalador podrà sumar-se a la resta del grup -Oli i Tolo Calafat-, que es troba actualment completant el seu procés d'aclimatació entre els camps II (6.400 m) i III (7.200 m) abans d'iniciar a finals de maig l'atac final a l'Everest (8.848 m) a través de la delicada paret del Lhotse, el ventós coll Sud i el vertiginós Esglaó Hillary.
La solució al greu problema de Quetglas arribà de la mà del famós escalador argentí i guia de «Mountain Mandes» Willy Benegas, qui s'oferí ahir a facilitar-li unes botes noves, duites directament des de Katmandu. Tot i això, Tolo Quetglas haurà d'abonar 600 euros més als milers que ja du dipositats per poder continuar caminant devora els seus companys, ja que en aquesta vida res no és de franc i molt manco en aquesta contrada.
Tanmateix, les úniques alternatives que tenia l'expedicionari mallorquí era, o bé desenterrar les seves del camp I -cosa pràcticament impossible, en opinió dels xerpes- o bé baixar fins a Namche Bazar per comprar-ne unes de noves, fet que li hauria suposat quatre dies de marxa. La solució «Benegas» sembla ser la més raonable, tot i el cost afegit de l'operació.
Mentre la normalitat torna al camp base de l'Everest, amb l'esperança que sigui duradora, l'expedició «Mallorca a dalt de tot» intensifica la seva activitat en una setmana que pot ser decisiva per als seus plans. L'atenció se centra ara en els pronòstics meteorològics per tal d'encertar en el dia d'atac al cim.
I és que el sostre del món no sol donar moltes oportunitats; és el que s'anomena «la finestra». Entre el 15 i el 25 de maig podria arribar l'hora de la veritat per als grups d'escaladors mallorquins i de la glòria per a l'alpinisme illenc.
