«En el cas de les Balears el descens és preocupant, ja que sembla evolucionar cap a nivells de formació inferiors als estatals». «S'hi observa un declivi en nivell relatiu de formació de les generacions més joves».

Aquestes frases que alerten sobre l'evolució del sistema educatiu provenen de l'estudi La eduación en las regiones españolas, publicat l'abril de 2005 per la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA).

I és que la fracció de la població que ha completat el segon cicle de formació secundària ha disminuït entre els que tenen entre 20 i 24 anys (45,1%) respecte dels que tenen entre 25 i 34 anys (47,1%).

Les taxes en els dos grups d'edat són, d'altra banda, clarament inferiors a les del conjunt de l'Estat (57,7% i 54,9), on així mateix es constata una evolució positiva del nivell de formació assolit pels més joves.

L'autor de l'anàlisi, Àngel de la Fuente, de l'Institut Superior d'Investigacions Científiques, posa aquesta situació en relació amb la capacitat d'inversió que demostren tenir les comunitats autònomes.

Assenyala com a principal responsable d'aquest fet no tant les prioritats de cada executiu, sinó d'un sistema de finançament «molt poc equitatiu i que permet diferències de fins a setanta punts entre uns territoris i uns altres».

Despesa
En el gràfic adjunt es pot observar que la despesa mitjana per alumne a l'Arxipèlag és clarament inferior a la mitjana estatal en l'educació primària i infantil, i en la universitària. En el cas de la secundària i de la formació professional, l'índex s'acosta a la mitjana espanyola.

Quan es fa un càlcul que afecta la despesa de tots els nivells educatius, les Illes tornen a quedar per davall del conjunt, juntament amb Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia.

Són dades que corroboren d'una manera preocupant tots els estudis que han anat apareixent sobre la situació educativa a la nostra comunitat autònoma, marcada per un increment més que notable de la població escolar.