Són les tres de la matinada d'un dissabte que fa olor de Feria de Abril, encara amb reminiscències de botzines, protestes sindicals, finets i buleries. Som a l'entrada al poblat de Son Banya. Estam envoltats de turismes de totes les marques i models: jo pensava que estaria gairebé sol enmig de la nit i som una multitud. Així, calcul que entre quatre i cinc cotxes per minut entren o surten del poblat. M'han dit que si vull trobar cocaïna, heroïna o haixix... he de dirigir-me cap a la primera casa que tengui el llum encès. Llavors és quan sorgeix el primer problema perquè, en comptar, em surten tretze cases il·luminades. Per al neòfit supòs que el més habitual és apropar-se a la primera que troba. Atures el cotxe, a l'entrada de la casa et diuen allò de «què vol?», si no et coneixen, clar, i ja està muntat el negoci de la compravenda. Jo, per si de cas, em vaig limitar a mirar des de dins del cotxe. Recorreguérem tot el poblat un parell de vegades i perdérem el compte dels cotxes que circulaven per allà.
Als pocs minuts veiérem entrar un cotxe de la Policia Local i, de manera gairebé instantània s'escoltà una veu masculina que, la veritat, em sorprengué perquè no havia vist cap tipus a peu a l'entrada, a prop d'on estan les cases. La veu crida «aigua!» i ja està.
Cap moviment, res estrany però, alhora, intueixes que alguna cosa ha passat. Els que estan dins les cases s'han assabentat perquè l'«aigua» ha corregut com un reguer de pólvora, i ja és públic, notori i oficial que ha arribat la Policia.
A partir d'aquí s'atura la venda, es dóna canya al volum dels televisors i els venedors ara són espectadors de no sé quin programa. És curiós, però els seus rostres canvien d'expressió i ningú diria que es dediquen a això de vendre drogues. Passen uns deu minuts i l'aiguador avisa de nou que els policies ja no hi són. Torna a començar, cotxes per aquí, cotxes per allà, parades, compravenda i adéu que vagi bé.
Jo calcul que entre les nits de divendres a dissabte i de dissabte a diumenge hi poden passar unes mil persones, tirant per baix, pel poblat. Els que venen, clar, no són els caps de gairebé res. Treballen a les ordes de dos clans, el que manegen la Paca, el Moreno i altres familiars, i els afins al Gordo i companyia. Un que ha estat més de dues vegades al poblat m'explica que les nits entre setmana les vendes són més fluixes, i per tant hi ha menys llums encesos. No sé si per evitar la despesa de fluid elèctric però el cert és que hi ha una perfecta organització empresarial en el «súper» de la droga. Els llums d'aquesta nit no són els mateixos de demà, o almenys no tots. Van fent torns, potser per allò del conveni salarial i els dies lliures.
També em conten que fa uns 20 dies, arran de la macrobatuda del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, que agafaren el clan de La Eva, el poblat estigué matinades sense llums, i no era per un problema de Gesa.
