L'oferta residencial i les 'baix cost' han duit cap a la crisi el model turístic de les Balears

«Ens trobam davant un canvi profund de les estructures del turisme que exigeixen una ràpida adaptació. Qui no ho faci, morirà», afirmà amb contundència Sastre. I és que les «megatendències» culturals del nou perfil de visitant apunten cap a «més viatges per persona i més curts, major exigència del turista envers els productes oferts, la qualitat com a referent, els viatges a la carta a través d'internet i l'atractiu de les destinacions exòtiques». En defnitiva, «al visitant actual ja no li preocupa on anirà de vacances, sinó què farà a la destinació».

Les principals variables dels diferents processos del primer sector de l'economia balear parlen per si mateixes. L'evolució del nombre de turistes ha tocat sostre al voltant dels 10 milions anuals, mentre que les estades i la despesa palesen una preocupant tendència a la baixa. Els viatges han escursat la seva durada a la meitat en els darrers 20 anys, passant dels catorze dies d'estada el 84 als set de l'any passat.

El professor de la UIB explicà que «els principals trets de l'activitat turística són determinats per l'elevada estacionalitat, la dependència del transport aeri, la concentració en el mercat britànic i alemany i l'alt nombre de segones residències». Una excessiva rigidesa que començarà a topar amb les noves tendències del turisme. Amb tot, la saturació urbanística, la massificació de les principals zones turístiques, el deteriorament del patrimoni cultural i natural són el principal entrebanc.