Els correctors informàtics admetran les formes del català de les Balears

El Govern i l'Institut d'Estudis Catalans incrementen la col·laboració

Ll.LlorenzoPalma16/01/05 0:00

Els programes de software informàtic que inclouen una aplicació per corregir els texts redactats en català també admetran les formes pròpies de les Balears. Així ho va anunciar a Diari de Balears el director general de Política Lingüística, Miquel Melià.

Els orígens d'aquest projecte es remunten al 1952, any en què, conscients de les limitacions de les obres geolingüístiques publicades o programades fins aleshores, Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón varen anunciar la realització d'un atles lingüístic del domini català, les enquestes del qual començaren el 1964 i es conclogueren el 1975. Després d'uns anys estancat, el projecte es va recuperar gràcies a les subvencions de la Fundació Catalana de Gas, la Universitat de Barcelona, el Govern balear, el Govern d'Andorra i la Unió Europea.

Ara com ara, quan en un processador de text s'escriuen les formes verbals o els noms i els mots arcaics, propis del català de les Illes Balears, el programa subratlla la paraula i la indica com a errada. Fins i tot, alguns les «corregeixen» automàticament i les adapten al català barceloní.

La intenció és que aquests programes s'adaptin a les formes pròpies del català de les Balears «admeses per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)», segons va indicar Melià. De fet, el director general de Política Lingüística va insistir que aquesta passa es farà «sense discutir la unitat de la llengua». Tanmateix, Melià va recordar que algunes de les formes que fins ara no ha acceptat aquest software «s'estan perdent».

El director general de Política Lingüística ha informat d'aquesta mesura l'Institut d'Estudis Catalans aquesta mateixa setmana. De fet, segons Melià, «hi estan completament d'acord». Ara la passa que falta fer és «contractar una empresa informàtica», va informar l'alt càrrec del Govern.

D'altra banda, el Govern ha intensificat la seva relació amb l'Institut d'Estudis Catalans després de donar una nova empenta a l'Atles Lingüístic del Català, gràcies a la qual en sortirà el tercer tom, sota la direcció del mallorquí Joan Veny i Clar i per Lídia Pons i Griera.

Concretament, en els anys 2004 i 2005 el Govern hi ha aportat 30.000 euros. L'obra reuneix materials dialectològics recollits in situ mitjançant un qüestionari de 2.452 preguntes aplicat a 190 poblacions de tot el domini de llengua catalana. Les respostes a aquest qüestionari, presentades en forma fonètica i en grafia convencional, permeten l'estudi de la variació lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica del català en qualitat de llengua històrica. La base de dades consta de 475.425 registres.

El 1998 es va editar el volum Atles lingüístic del domini català: etnotextos del català orienta, que consta de 152 textos, un glossari i una casset. Posteriorment, se n'han publicat dos volums més, el primer amb la introducció i els temes del cos humà i les malalties, i el segon amb els temes del vestit, la casa i les ocupacions domèstiques (2003). Ara, el darrer volum que sortirà al carrer serà el que inclou el vocabulari sobre la família, el cicle de la vida, el món espiritual, l'església, les festes religioses, les creences, els jocs; el temps cronològic, la meteorologia i la topografia. A més, els enunciats de les preguntes es fan també en castellà, francès i italià.