Salamanca té papers originaris de Balears

Aquesta documentació fou investigada per l'historiador Francesc Sanllorente. Sanllorente afirma que hi ha «milers» de documents sobre 200 maçons, tal volta 250, que eren membres de les denou lògies existents a les Balears abans de la Guerra Civil espanyola.

En concret Ginard ha identificat, durant les seves estades a Salamanca, documents relatius a 65 maçons de Mallorca i a 22 persones més que demanaven l'ingrés en una lògia o eren sospitoses de formar-ne part. Això, sense tenir en compte la documentació que hi pot haver sobre aquest fenomen a la resta de les Balears.

Ara bé, en contra del que es podria pensar, aquests fons poden tenir una transcendència més enllà de la maçoneria. El fil que els vincula amb la resta de la societat balear és que, segons Ginard, molts dels documents dels maçons expedientats pertanyen a militants del Partit Radical, d'Izquierda Republicana, de la Unión Repúblicana, o del Partit República Federal de Mallorca, com en el cas de Josep Tomàs Rentería.

En concret, es refereix a una caixes que s'anomenen «Barcelona, Gerona-Baleares». El problema és que, segons aquest estudiós, la situació de l'Arxiu és «caòtica». En tot cas, no seria estrany que la indicació de «Balears» als fons de Salamanca es refereixi a documentació confiscada a l'illa de Menorca. Això s'explicaria perquè l'Arxiu General de la Guerra Civil és format, en el seu nucli més important, pels papers que l'Exèrcit de Francisco Franco confiscà de manera selectiva dels organismes i les institucions en els diversos fronts de la Guerra Civil. En aquest sentit, Mallorca i les Pitiüses gairebé no constituïren un front per a les tropes rebels, però Menorca es mantingué feel a la II República, la qual cosa generà una documentació que podria haver estat confiscada.