Les Illes Balears encapçalen el canvi en el model familiar a l'Estat espanyol

Són la primera comunitat autònoma en percentatge de parelles homosexuals i de fet

02/12/04 0:00

B.P.Palma.
Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb major proporció de parelles homosexuals censades, segons dades que féu públiques ahir l'Institut Nacional d'Estadística. A l'Arxipèlag s'hi han detectat 152 parelles homosexuals femenines i 334 de masculines, la qual cosa suposa una proporció de 26 per cada 10.000 parelles.

Immediatament per sota de la nostra comunitat autònoma es troben Canàries i Madrid, amb 20 parelles homosexuals per cada deu mil. I és que, segons les xifres proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística, les Balears se situen al capdavant de l'Estat en la transformació del model tradicional de família.

En relació al nombre de parelles de fet, la nostra comunitat autònoma, juntament amb Canàries, torna a encapçalar el rànquing estatal. Aquestes unions estables representen el 9% del total de parelles constituïdes a les Illes.

Així mateix, tan sols Catalunya se situa per davant de les Balears quant al percentatge de famílies monoparentals constituïdes per una mare separada o divorciada amb els seus fills. Per contra, i constatant la línia evolutiva, les Illes es col·loquen per davall de la mitjana estatal pel que fa al percentatge de famílies nombroses. Una altra dada que encaixa en el canvi de model és el fet que les Balears ocupin posicions de coa en relació al percentatge de llars on conviuen tres o més generacions de la mateixa família.

L'Institut Nacional d'Estadística completà ahir l'anàlisi de les dades del cens de 2001 amb una radiografia dels importants canvis que han experimentat les llars espanyoles, que actualment tenen una mitjana de 2,9 membres, mentre que fa deu anys en tenien 3,2. A escala estatal, les famílies més comunes són les integrades per dues persones (25,2%) i per quatre membres (21,5%), seguides de les de tres persones (21,3%) i les d'una (20,3%).

Si s'analitza el model familiar predominant a Espanya, destaca que les llars unipersonals han augmentat, en primer lloc, atès l'increment de persones fadrines que viuen soles: 593.000 el 1991 i 1.210.697 el 2001. Així mateix l'augment de les ruptures matrimonials ha incicit en l'incriment de llars unipersonals. D'altra banda, les llars formades per una família i alguna persona no emparentada s'han multiplicat per cinc, un fenomen que l'INE atribueix a l'auge del servei domèstic.