El Consell de Mallorca tenia plenes competències per aprovar la seva segona moratòria, promoguda pel llavors conseller de Territori, Rafael de Lacy. El Tribunal Suprem ha dictat el primer acte que certifica la legalitat dels acords del Consell i que, en conseqüència, rebutja un recurs de cassació que va presentar l'Ajuntament de Campos. El que fa el Suprem és ratificar una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB), que va donar la raó a la institució insular el 2003. Malgrat la contundència de la sentència del TSJB, l'Ajuntament de Campos va decidir recórrer.

El Suprem recorda al seu acte que només es pot presentar el recurs de cassació quan alguna administració vulneren normatives estatals o europees a la seva presa de decisions. L'Ajuntament de Campos va basar el seu recurs en el fet que la moratòria era inconstitucional, atemptava contra la Carta Europea d'Ordenació del Territori i vulnerava la Llei reguladora de bases de règim local, entre altres normatives estatals, com la Llei del sòl i la de procediment administratiu. Tanmateix, el Suprem entén que l'Ajuntament no justifica adequadament que la vulneració de les normes no hagués estat degudament atesa en la sentència prèvia del TSJB. El Suprem considera que el recurs de l'Ajuntament de Campos no queda acreditat ja que no explicita «com, per què i de quina forma tal infracció ha influït i ha estat determinant».

Per aquestes raons, considera que el recurs de cassació no pot ser admès ja que, ateses les circumstàncies, les sentències dels tribunals superiors de justícia no poden ser recorregudes.

El relatiu a l'Ajuntament és el primer acte del Tribunal Suprem que denega aquest recurs de cassació, però junt amb aquest municipi, d'altres d'afectats per la moratòria també van presentar recursos que, amb tota probabilitat, també seran rebutjats pel Suprem.

La moratòria que va recórrer l'Ajuntament de Campos fou aprovada el 2000, com a mesura cautelar durant la redacció del Pla Territorial de Mallorca. La moratòria impedí que es concedissin llicències de construcció en terrenys urbanitzables que no tinguessin la condició de solar, amb les infraestructures bàsiques ja desenvolupades.

Però el Consell hagué d'aprovar poc després una segona moratòria, més extensa, per preservar la redacció del Pla Territorial. Aquesta segon afectà la concessió de llicències per construir habitatges plurifamiliars, que suposà una paralització inicial de la construcció. Després del període d'exposivió pública, el Consell de Mallorca restringí la suspensió de llicències als municipis costaners.