algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

Miquel Alenyà: «He tingut la sort de treballar per la nostra identitat i el benestar col·lectiu»

El prestigiós economista tanca una etapa de 15 anys a Sa Nostra

-Us n'anau amb la sensació d'haver complert els objectius que us havíeu marcat?

-Hem fet molta feina, per ventura més de la que tocava. Tal vegada hauríem d'haver pensat més a costa de minvar l'activitat. Segur que no hem assolit tot el que ens havíem proposat. Intentàvem arribar a Ítaca i no ho hem aconseguit, però hem fet camí. Des de la Fundació hem organitzat 2.000 activitats anuals.

-En la vostra Odissea, us heu topat amb més cíclopes o amb més savines?

-Segur que hi ha hagut de tot, però no els hem parat atenció. Sabíem que ens distraurien.

-Durant molts d'anys heu tingut la responsabilitat de conjugar economia i reptes socials. Supòs que, de vegades, trobar l'equilibri resultava impossible.

-Era una responsabilitat difícil i poc habitual. A l'hora d'intentar conjugar ambdós aspectes es creen friccions, però jo crec que en poques ocasions es pot parlar d'economia sense tractar de les conseqüències socials. L'economia ha de servir per administrar uns recursos amb criteris humanistes i solidaris.

-El fet que a Balears encara existeixin borses de pobresa, és una perversió del sistema?

-Abans de cercar culpables hem d'analitzar quines són les causes de la pobresa i el perfil dels que la pateixen. Normalment en situació de precarietat trobam persones majors amb un elevat nivell de dependència, persones amb problemes de mobilitat que han quedat fora del circuit laboral, exreclusos... que no troben el camí de la reinserció social. Rere elles sempre hi ha raons individuals i col·lectives.

-Moltes de les persones i col·lectius en risc d'exclusió no haurien de viure de l'assistencialisme si tinguessin certs drets consolidats....

-Tota acció assistencial, o d'intervenció social, tendeix a consolidar drets. Quan dónes assitència actues sobre els punts més sensibles i tractes d'aplicar criteris de justícia social. L'assistència, que no té per què convertir-se en assistencialisme serveix perquè les persones assoleixin un benestar social adequat.

-Vós heu conegut el teixit associatiu, des de dins i des de fora. Considerau que un dels drames de les entitats que treballen en serveis socials i cooperació és la seva dependència de les subvencions públiques o semipúbliques?

-Les associacions han de saber captar recursos propis, al marge de les institucions, perquè això et dóna independència. Però també han de poder comptar amb l'ajuda pública. La solució passa per un sistema de finançament híbrid. No entenc les organitzacions que volen funcionar sense cap subvenció ni tampoc aquelles que sempre depenen de les institucions.

-Parlant de qüestions de caire més econòmic, durant molt de temps vós heu estat una refèrencia indiscutible, tal vegada l'Alan Greenspan de Balears. Com heu duit aquesta responsabilitat.

- Mai he tingut la pretensió d'assolir la rellevància de Greespan. Però el que sí he fet ha estat introduir més reflexió econòmica. Consider que ens sobra opinió i ens falta anàlisi. Primer hem d'analitzar i després, en base a aquesta anàlisi, opinar. Hem de defugir l'opinió immediata basada en certs interessos. També ens falta debat a l'hora de valorar els nostres problemes econòmics i socials.

-Dels vostres articles es dedueix que no sou un gran amant de les fredes estadístiques. Com es pren la temperatura a l'economia al marge de les macroxifres?

-El que passa és que les estadístiques et poden ajudar però també t'enganen, s'ha d'observar amb molta precaució. I si l'estadística es converteix en un gràfic encara has d'anar més alerta, perquè transformes unes xifres en una figura i aquesta et pot donar resultats allunyats de la realitat. Per mi, dins l'anàlisi econòmica, l'essencial ha estat el contacte amb els agents socials i les persones. Per exemple, quan era director d'una oficna bancària em demanaven un préstec i, a canvi, jo els demanava una informació. D'aquesta manera tenia una visió sobre el terreny, i això m'allunyava de les estadístiques. Però tard o d'hora hi tornava, perquè amb el meu bagatge les dades cobraven una dimensió més gran i s'entenien millor.

-I l'economia balear, està ferida o només té un cop?

-L'economia balear està bé, la que està malament és la del nostre entorn. Les dificultats que travessa Alemanya des de fa anys han repercutit en les economies domèstiques perquè també ha fet minvar el poder adquisitiu dels turistes. Però Alemanya es recuperarà en breu i els seus ciutadans tornaran a visistar les Illes en tropell. Tornaran els colors intensos perquè som una destinació molt competitiva.

-Competitiu però estancat en el model de sol i platja...

-És veritat que la nostra oferta és bona però incomplerta. Hem de saber aportar més cultura, més possibilitats per al turisme mediambiental...I, per suposat, hem d'acabar amb les 40.000 places que han quedat obsoletes i que només viuen del tot inclòs.

-Per reactivar l'economia el Govern aposta per les obres públiques. És la solució?

-En aquest moment d'alentiment, crec que és encertat construir una sèrie d'infraestructures que fan falta. Una altra qüestió és la dimensió de cada projecte. De totes maneres, a més d'invertir en turisme o en obres públiques hem d'intentar solucionar el vertader problema de Balears, que no és altre que el dèficit en sanitat i educació. Ens falten recursos.

-Per acabar, podríeu fer un balanç sentimental de la seva trajectòria.

-És difícil fer un balanç de 15 anys. Però fent feina a Sa Nostra ha estat un goig, perquè he tingut la sort de treballar per Balears, per la nostra identitat, per la nostra cultura, per l'educació, pel nostre futur i pel benestar col·lectiu.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.