Uns 60.000 treballadors de les Balears són víctimes de l'assetjament laboral, també conegut com amb el terme anglosaxó mobbing. Així ho va revelar ahir el director del Baròmetre Cisneros sobre Violència Psicològica en el Treball, el professor Iñaki Piñuel Zabala. Piñuel ha participat en el seminari taller que el Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Balears i l'Institut de Salut Laboral del Govern han organitzat sobre «La intervenció psicològica en casos d'assetjament psicològic en l'àmbit de treball».
El president del col·legi de psicòlegs, Julià Baltasar Jaume, va explicar que «darrerament hem sentit parlar molt demobbing, però amb poc rigor científic». Baltasar va assegurar que «no podem estar al marge d'aquesta qüestió i hem volgut fer una passa per formar els professionals tant des de la perspectiva laboral com des de la de la salut mental». Precisament, el president del Col·legi de Psicòlegs va afirmar que la institució que presideix i l'Institut de Salut Laboral «hem estat pioners a nivell de l'Estat a l'hora de tractar aquesta qüestió». En aquest sentit, va desitjar que prest es pugui crear un torn d'intervenció per a casos d'assetjament laboral.
Per la seva part, María José Martínez, vocal del Col·legi i coordinadora del seminari taller va assenyalar que «sempre s'ha fet la guitxa als treballadors. Allò que està succeïnt és que ara ha sortit a la llum». Dit això, Piñuel va avançar part de les seves teories i va assegurar que «un dels sectors més afectats per aquest problema és el de l'Administració pública. Un de cada cinc funcionaris pateix assetjament laboral. A continuació, els sectors en els quals més es practica emobbing és el de la universitat, el de la sanitat, el dels mitjans de comunicació i el dels serveis».
El director dels Baròmetres Cisneros sobre Violència Psicològica en el Treball va recorda que l'assetjament es dóna quan el treballador és humiliat contínuament i maltractat verbalment o moral. Piñuel calcula que a tot l'Estat hi ha 2'3 milions de víctimes d'aquests tipus de violència, dels quals uns 60.000 són balears. Ara, aquest expert està convençut que els efectes van més enllà i acaba «provocant suïcidis i conflictes familiars».
