Els batles del Pla aposten per les ajudes per salvar la Mancomunitat

El batle d'Ariany, Antoni Pascua (UM), que fou president de la Mancomunitat durant 15 anys, opina que «el problema és que la Mancomunitat dóna uns serveis que reben una ajuda que està congelada des de fa anys; també ha crescut molt la infraestructura administrativa. Crec que s'hauria de pegar una estreta en els serveis o cercar finançament extern, però s'ha de fer alguna cosa».

El primer edil de Petra, Joan Font (PSM), president de la Mancomunitat la passada legislatura, afirma que «una cosa important és fer un estudi comparatiu per veure si els serveis surten més cars gestionant-los un municipi o fent-ho de manera mancomunada». «És veritat que també topam amb traves a l'hora d'aconseguir ajudes. Jo no som partidari de dissoldre la Mancomunitat, seria una aberració».

Per la seva banda, el batle d'Algaida, Jaume Jaume (PSOE), també es mostrà partidari de «fer un estudi plantejant quins són els serveis que convé mantenir. Ara és un bon moment perquè s'han de fer els pressuposts. Abans de dissoldre la Mancomunitat opín que s'ha de tirar endavant un debat intern i parlar seriosament de quins són els serveis deficitaris i mirar d'aconseguir subvencions. Fins ara teníem un psicòleg que pagava al Consell i ara ens han llevat la subvenció. El que sí està clar és que hi ha d'haver una reestructuració de serveis».

Un altre batle del Pla, el de Sant Joan, Joan Matas (PP), manifestava que «la Mancomunitat es creà el 82. D'ençà s'han anat assumint molts de serveis i s'ha desbordat. Per això ens hem d'asseure a analitzar el cost de cadascun d'ells, hem de fer un estudi i veure quina és la seva efectivitat». El president de la Mancomunitat i batle de Llubí, Tomàs Campaner (PP), informà que «els pressuposts ens diran cap on hem de prendre i quins són els serveis que podem assumir. Els números cantaran».