Diversos batles de municipis del Pla de Mallorca es plantegen dissoldre la Mancomunitat i fins i tot n'hi ha que fitxen a finals d'anys la data de caducitat de l'organisme supramunicipal creat el 1982. Malgrat que cap dels batles consultats per aquest diari han confirmat aquest extrem, fonts de tota solvència ho han corroborat.

El que sí han admès i han anunciat els primers edils és que la dissolució sigui tal vegada «l'única sortida». Els motius dels batles és que la Mancomunitat «ha perdut la filosofia amb la qual va néixer que és reduir la despesa dels serveis dels municipis» però ara «és tot el contrari, ens suposa una despesa molt gran» perquè «s'han creat uns serveis que no li corresponen». Com exemple els batles posen la contractació de psicòlegs o educadors de carrer i el manteniment de tota la infraestructura de la seu a Petra. A tot això cal afegir-hi «el mal servei de recollida de residus» que fa l'empresa Ferroser.

El president de la Mancomunitat i batle de Llubí, Tomàs Campaner (PP), va dir que plantejar una dissolució «és molt fort» encara que va reconèixer que «cal fer una reestructuració a fons». Sobre si la Mancomunitat ocasiona despeses als pobles, Campaner no dubta: «Sí, sobretot als pobles petits». El batle de Sencelles, Antoni Ferrer (PP), manifestà que «no estic satisfet amb el funcionament. Els darrers anys ha anat a la deriva. La dissolució és una possibilitat».

El batle de Porreres, Joan Sastre (UM), admet que «ens ho hem d'estudiar, ens hem d'asseure a parlar de la possible dissolució». «És evident que la Mancomunitat surt molt cara als pobles». Per la seva banda, el batle de Santa Eugènia, Mateu Crespí (PSM), considera que «si la Mancomunitat no redueix les despeses als municipis més petits, no té raó de ser». En qualsevol cas, Crespí aposta per «raonar amb els números (pressuposts) en la mà» i defensa la figura de la Mancomunitat «per la seva funció política i de defensa dels ciutadans. Només per això s'hauria de mantenir».