Les Balears són la comunitat amb menys biblioteques per habitant

La radiografia de l'INE mostra que a la nostra Comunitat Autònoma existeix una biblioteca per cada 15.280 habitants, mentre que a l'Estat la proporció és d'una biblioteca per cada 6.705 habitants. La situació de les Balears és dramàtica fins i tot si la comparam amb les de Cantàbria, la Rioja, Ceuta i Melilla o amb territoris més pobres, com Extremadura i Galícia. A més, comunitats amb una població semblant, com Astúries, tenen el doble de biblioteques que les Balears.

A més, de les 62 biblioteques que tenen les Balears, només 23 són de titularitat pública. Així i tot, el 20 per cent reben un finançament de l'Administració general de l'Estat; el 16'4 per cent de la Comunitat Autònoma; el 8'8 per cent dels consells insulars; el 34'3% dels ajuntaments, i un 20'5 per cent un finançament exclusivament privat.

Durant el 2002, les biblioteques de les Illes varen registrar 1'4 milions de visitants (una mateixa persona es comptabilitza com a visitant cada vegada que repeteix). La xifra és ínfima en comparació amb els 152'3 milions d'usuaris que es varen registrar a tot l'Estat ja que no representa ni tan sols l'1 per cent del total (mentre que la població balear és el 2'25 per cent de la població de l'Estat). A més, mentre a l'Estat un de cada quatre ciutadans és usuari d'una biblioteca, a les Balears la proporció no arriba a ser ni tan sols d'un cada deu.

Per últim, la majoria de biblioteques balears no tenen reproductors de so o de vídeo i tan sols la meitat tenen fotocopiadora i ordinadors d'ús públic amb internet. Igualment, s'ha de dir que de l'1'3 milions de documents, només 350.000 varen ser prestats el 2002.