C.V./C.M./L.P./E.D. Comarca.
Les reaccions al rebuig del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) pel recurs presentat per cinc ajuntaments de Mallorca en contra d'una sentència que els negava la possibilitat d'exigir un alt coneixement del català als aspirants al lloc de secretari municipal, no s'han fet esperar entre els batles i regidors dels municipis de Montuïri, Ariany, Campanet, Costitx i Maria de la Salut.

Els diferents ajuntaments ratifiquen que la sentència «viola l'article tres de l'Estatut d'Autonomia» i reclamen més quotes d'autogovern per poder exigir el més alt nivell de català al seu funcionariat. La tinent de batle de l'Ajuntament d'Ariany, Joana Maria Pasqua, fou ben clara en la seva reacció amb referència a la sentència: «els ajuntaments hem de ser prou autònoms a l'hora d'exigir el nivell superior del català». Pasqual assegurà que «esgotarem totes les vies judicials i si al final, hem d'acatar la sentència, així serà, malgrat que no estiguem d'acord».

En la mateixa línia es pronuncià ahir el batle de Montuïri, Gabriel Matas. «Sempre ens ha preocupat que un secretari que véngui de fora no fos capaç d'expedir els documents oficials en llengua catalana».

Per la seva banda, el batle de Maria de la Salut, Guillem Ferrio, assegurà ahir que «encara que ens atendrem a allò que digui la sentència, fins que no analitzem el veredicte no sé amb exactitud quins són els camins que seguirem».

Francesc Aguiló, batle de Campanet va voler deixar clar que «acat la sentència però no la compartesc». Segons Aguiló, els secretaris han de conèixer el llenguatge de l'administració i aquesta sentència és un atemptat a l'autonomia municipal.

D'igual parer es mostrà ahir la batlessa de Costitx, Maria Antònia Munar qui remarcà que «els secretaris ocupen un lloc clau a l'administració. Per les seves mans passa l'elaboració i redacció d'importants documents, i és necessari que tinguin uns elevats coneixements de català».