La Conselleria d'Educació i Cultura ha estimat que prop de 5.000 joves d'edats pròximes als 16 anys i que acabaren l'ESO el curs passat tindran dret al certificat C de català. Educació té previst que el Govern Matas aprovi aviat el decret d'homologació.
El director general d'Inspecció Educativa, Jaume Joan, va calcular que prop d'un 70 per cent dels alumnes que han acabat l'ensenyament secundari obligatori enguany compliran els requisits perquè els seus coneixements de català s'equiparin al nivell C de l'extinta Junta Avaluadora de Català, la JAC.
Aquest 70% dels alumnes que s'han promocionat a ESO correspon als que han aprovat català i «han cursat l'àrea/assignatura de llengua catalana de manera oficial, en tercer cile d'educació primària i al llarg de l'educació secundària obligatòria», tal com estableix el decret. Tanmateix, Joan advertí que «els resultats definitius no els tindrem fins devers gener de l'any que ve», perquè fa un mes que s'han examinat els qui havien de realitzar les proves de setembre.
Sigui com sigui, els prop de 5.000 joves que tindran dret al certificat C de català podrien fer que gairebé es duplicàs la xifra de titulats amb aquest reconeixement en tota la història de la Junta Avaluadora de Català. D'ençà que es va crear aquest òrgan ja dissolt pel Govern, el 1992, a les Balears s'han concedit 7.914 certificats C de català. Si tots els estudiants d'ESO demanassin aquest títol la xifra final de certificats expedits del nivell C superaria els 13.000, amb un increment de prop del 65% de cop i volta. En poc temps, un parell d'anys, es doblaria la quantitat d'habitants de les Illes que han aconseguit aquest reconeixement.
A més, el decret permetria que una gran part dels estudiants que no compleixen els requisits perquè els seus coneixements siguin homologats pogués optar al certificat B. D'aquesta mesura en restarien exclosos sobretot els nouvinguts i els qui hagin quedat exempts de català.
La mesura ha aixecat polèmica entre la comunitat educativa i lingüística de les Balears. El sindicat STEI ha anunciat que hi presentarà un recurs. Segons Biel Caldentey, dirigent del sindicat, «això reconeixeria als joves de 16 anys un nivell per impartir classes de català a primària i a secundària, cosa inadmissible».