Un 12% de la producció d'àrids de Balears sortia d'Establiments

Les 54 graveres de les Illes generen nou milions de tones a l'any

Quim TorresPalma17/10/04 0:00

Les Illes Balears produeixen anualment nou milions de tones d'àrids -segons dades del 2003- i, aproximadament, un 12% sortien de les pedreres de Can Rosselló i Sa Garrigueta Rassa, a Establiments, que l'Ajuntament de Palma ha clausurat recentment, després d'haver funcionat mig segle sense llicència municipal. Segons estimacions del sector, una de cada vuit tones d'àrids produïts a les Illes procedia d'aquestes dues explotacions de Ciutat.

Per poder operar amb totes les autoritzacions, les explotacions extractores s'han d'adequar al Pla sectorial de pedreres. La Conselleria de Medi Ambient controla aquest procés però és la Conselleria d'Indústria l'encarregada de concedir la llicència d'explotació com a activitat extractiva. Finalment, també és necessària una llicència municipal. Medi Ambient obliga les pedreres a preveure un pla de restauració, per evitar que es converteixin en abocadors incontrolats. Aquestes restauracions s'aconsegueixen mitjançant el vessament controlat d'enderrocs i residus inerts tant d'obres públiques com de privades.

De les 1.491 pedreres -la majoria inactives- que hi ha a l'Arxipèlag, només 26 tenen tots els permisos en regla i només 52 són d'àrids o graveres. Les explotacions d'àrids -la majoria sense tenir totes les autoritzacions- produeixen per al sector de la construcció i abasteixen, bàsicament, les indústries transformadores que fan aglomerats asfàltics per a la pavimentació de carreteres; àrids de construcció i materials de rebliment i escullera. A les Illes es consumeixen anualment 10'7 tones d'àrids per habitant, lleugerament per sobre de la mitjana estatal, de 10'3 tones per habitant i any.

Per treballar, les pedreres han de pagar fiances que van, normalment, dels 25.000 als 60.000 euros per si, en el moment de cessar l'activitat, no executen el pertinent pla de restauració. No s'autoritzen noves pedreres en àrees naturals d'especial interès, zones dunars i sòl rústic comú.

Actualment a l'Arxipèlag existeixen un total de 1.491 pedreres entre actives i inactives. Les actives amb tots els permisos en regla només son 26; 43 més compleixen tots els requisits del pla director i estan en disposició de sol·licitar la llicència municipal; 60 estan en procés de tramitar la seva autorització; 55 no les estan tramitant o han paralitzat el procés; 1.217 estan inactives; 32 estan inactives i han iniciat l'obligatori pla de restauració. Finalment, 58 pedreres són d'interès etnològic i acullen activitats pedagògiques o d'oci.

Les explotacions actives extreuen guixos, argiles, calcarenites, gresos quarsosos, calcàries i dolomites i margues, materials usats en el sector de la construcció. Les pedreres proveeixen cinc tipus d'indústries transformadores: les de conglomerats hidràulics, que produeixen calç, guixos i ciment; les d'aglomerats asfàltics per a la pavimentació de carreteres, àrids de construcció i materials de rebliment i escullera; les de ceràmiques de rajoleria; les de ceràmica en general; i les indústries de les roques ornamentals i de construcció.