M.CAMPOMAR.Palma.
Els tràmits per adoptar un infant espanyol són molt més llargs que si es tracta d'un nin estranger, per aquest motiu moltes famílies decideixen adoptar infants d'altres païssos. Aquest és el cas de Raquel Cortina i Esteban Montero. Aquesta parella asturiana, resident a Palma des de 1999, es troba immersa en el procés d'adopció d'un nin rus i ens ha explicat la seva experiència. «Des del moment del casament ja ens plantejàrem la posibilitat d'adoptar, perquè com que no podem tenir fills, aquesta era l'única opció per poder ser pares», explica Raquel. Malgrat ser una idea que ja tenien al cap, la parella destaca que la diferència entre tenir un fill biològic i l'adopció és que «és una decisió molt més meditada». El primer pas fou decidir-se per l'adopció nacional o internacional. Després de valorar les dues possibilitats, es decidiren per la segona. Esteban explica que «volíem un infant petit, i sabíem que si el volíem espanyol els tràmits es podien allargar molts d'anys».
El següent pas fou escollir la nacionalitat del nin. En un principi pensaren en Romania, però es trobaren que precisament en aquell moment el país havia paralitzat els expedients d'adopció. Llavors, i «després de parlar amb amics que havient tingut una bona experiència amb adopcions a Rússia, ens decidírem per aquest país», explica Raquel.
Llavors començaren amb el procediment administratiu. Malgrat que per a moltes famílies aquests tràmits suposen la part més anguniosa del procés d'adopció, per a aquesta parella no fou així. «Igual que durant l'embaràs has de pasar per l'etapa de les anàlisis i ecografies, nosaltres hem de passar l'etapa de paperassa», argumenta Raquel.
Ens trobam a l'agost del 2003. En aquesta data la parella presenta la sol·licitud d'adopció i és en aquest moment quan s'han de sotmetre als tràmits per aconseguir el certificat d'idoneïtat. Després d'assistir a diferents cursos de formació i entrevistes amb psicòlegs i assistents socials, el març de 2004 reben el certificat. «És un procés que s'ha de passar, però quan ja tens clar que vols ser pare el temps d'espera es fa llarg i es viu amb major inquietud», explica Esteban.
Amb el certificat a la mà, comença un altre període de tràmits administratius. Raquel i Esteban han optat per dur-los a terme mitjançant una ECAI (Entitat Col·laboradora d'Adopcions Inernacionals), que és la mitjancera entre el Govern espanyol i rus. El maig de 2004 firmen el contracte amb l'ECAI i li faciliten tota la informació que els sol·liciten. Quatre mesos després els assignen una regió, Cheliabinsk, i comença un altre període d'espera, en el qual es troben en aquests moments. «Ara esperam que ens donin la data del primer viatge. Normalment se'n fan dos. En el primer coneixes l'infant a l'orfenat. El segon és per la celebració del judici per concedir-te l'adopció del nin», aclareix Esteban.
«No sabem quan podrem viatjar a Rússia, però desitjam que sigui aviat. Ara estam a les portes i és el millor moment de l'aventura de ser pares», confessa Raquel.
