Un estudi elaborat pel Laboratori de Genètica del Departament de Biologia de la UIB revela que hi ha tres tipus de població humana genèticament diferenciades a les Balears i destaca, especialment, que la població pitïusa presenta una «gran deriva genètica» respecte a la de Mallorca i Menorca, i a la resta d' europeus.

L'estudi microevolutiu d'aquest departament, que ha aplicat tècniques de seqüenciació de l'ADN mitocondrial, confirma al cent per cent l'existència de dos grans grups a les Balears: el corresponent a Mallorca i Menorca, entre els quals no es troben diferències; i la població d'Eivissa i Formentera, considerada com un bloc i que sí que presenta diferències manifestes amb les altres dues illes.

L'altre gran grup són els xuetes mallorquins, descendents d'alguns jueus conversos, que també mantenen un bloc genèticament homogeni i diferent, malgrat haver sofert durant segles un procés de segregació social. Aquest grup presenta una afinitat clara amb poblacions de l'Orient Mitjà i amb altres jueves, com els procedents del Nord d'Àfrica.

La investigació, coordinada per la doctora Misericòrdia Ramon, conclou que les mostres d'ADN obtingudes de la població mallorquina i menorquina no presenten diferències entre elles i són similars a les poblacions continentals, com les de Catalunya, València i la resta de la població europea.

Tanmateix, aquest estudi evidencia que el cas d'Eivissa i Formentera és «paradigmàtic», ja que mostra afinitats amb poblacions orientals i presenta «divergències genètiques» en relació amb la població de Mallorca i Menorca.

El departament de Biologia de la UIB qualifica el cas de les Pitïuses com «unes illes en el sentit no geogràfic sinó genètic de la paraula». Després de ser analitzat l'ADN de la població d'Eivissa i Formentera, l'estudi conclou que la hipòtesi per explicar aquesta diferència és la d'un efecte fundador.

En aquest sentit, l'estudi remena com una possibilitat de diferenciació genètica el fet que Eivissa va ser fundada pels cartaginesos i no va ser romanitzada, i a més l'illa va sofrir una tardança en la seva repoblació després de la conquesta de la Corona d'Aragó. Això explicaria que la base genètica cartaginesa de la població pitïusa s'hagi mantingut fins a l'actualitat.

L'objectiu del departament de Biologia era poder mesurar la diferència genètica de la població humana de les Balears en funció del temps. Per això, va recollir 400 parells de bases d'ADN mitocondrial, obtingut de mostres de sang.