El president de la Comissió Nacional de Geriatria, Francisco Guillén, va assenyalar ahir a Palma que «l'estructura hospitalària geriàtrica de les Balears es troba en una situació regular, ja que tan sols el centre de Son Dureta inclou una unitat específica de geriatria, que tot i funcionar bé no està del tot desenvolupada, per la qual cosa encara necessita el punt de qualitat desitjat».
Guillén va ser present al Curs Superior de Geriatria organitzat per la Conselleria de Salut i Consum, en el qual va oferir una conferència sobre el fet de l'envelliment i les seves conseqüències socials, amb els canvis estructurals i funcionals. «La població espanyola té una expectativa de vida espectacular, per la qual cosa el sistema sanitari ha de ser capaç d'apdatar-se a la situació de la gent gran perquè de cada pic és més evident que són els seus principals usuaris».
Segons el president de la Comissió Nacional de Geriatria, existeixen alguns factors que és necessari canviar, i com més aviat millor. «El primer és que la formació específica dels metges d'aquesta àrea sigui més intensiva. En segon lloc, que l'estructura hospitalària es modifiqui i s'introdueixi el servei geriàtric a tots els centres, almenys als públics. I el tercer aspecte és que els serveis socials siguin més assistencials que ara». Així i tot, la situació de les Balears no és tan dolenta com pot semblar, ja que hi ha comunitats, com la d'Euskadi, que no tenen cap unitat específica per a l'atenció.
En opinió de Guillén, «la finalitat del metge especialitzat és evitar que les malaties de la gent gran derivin en una incapacitat que els impedeixi fer la seva vida normal, a fi de no convertir-se en una càrrega per la seva família». El principal problema és quan les persones d'edat sofreixen aquesta incapacitat, ja que «en tot l'Estat es necessiten més de 100.000 places per a residències. Però s'ha de tenir en compte que a Espanya són més de set milions les persones majors de 65 anys i en pocs anys aquesta xifra augmentarà fins als 10 milions, de manera de cada dia és mès necessària la implicació de la societat», segons explicà Francisco Guillén.
