Madrid va centrar ahir el discurs de la presidenta d'Unió Mallorquina (UM) i del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, qui va aprofitar la seva intervenció en el Debat de l'Estat de l'Autonomia per criticar l'excessiva dependència de Balears del «govern de torn» a Madrid i per advertir que l'única manera de capgirar aquesta situació serà amb més capacitat política i més recursos econòmics per a les Illes.

Segons Munar, és en el nou Estatut d'Autonomia on s'han de recollir els mecanismes necessaris que permetin a les institucions pròpies oferir «les solucions que precisen els ciutadans». La presidenta va recordar les tradicionals «lluites partidistes» entre els Governs central i autonòmic que han acabat «marginant» les Balears en el repartiment d'inversions i va apostar també perquè tant la Constitució espanyola com l'europea permetin major autonomia política i econòmica a les Illes.

«Si aconseguim aquestes tres coses les solucions no hauran de venir de cap altra banda», assegurà Munar, qui afegí que «la història ens demostra que si hem d'esperar que les solucions vénguin de fora no arribaran mai». En la seva intervenció, la presidenta fou molt més crítica amb el Govern central que amb l'autonòmic.

A Madrid li recriminà la deficient transferència de les competències d'Educació i Sanitat i va advertir que podria passar el mateix amb les de Justícia; també va retreure a l'Estat les poques inversions efectuades a les Illes en infraestructures com l'energia, el transport públic o els recursos hídrics; i acabà demanant al nou Govern socialista que compleixi els seus «compromisos», financiï el Conveni de carreteres i no destini la inversió prevista a Balears a comunitats «que li donin més vots».

A Matas, en canvi, li va reclamar que garantís carreteres ràpides i segures; li proposà que el nou Estatut també inclogui mecanismes per compensar la insularitat i li demanà més esforç en la lliure elecció de centre escolar. En aquest punt fou crítica amb el conseller Fiol, a qui recriminà la valoració de la renda a l'hora de triar escola. En cap moment qüestionà la política lingüística de l'Executiu.