Balears va fer ahir una passa més per no quedar-se sense fons europeus a partir del 2007. L'estratègia del Govern és obtenir doblers de la Unió Europea (UE) pel caràcter insular i fronterer de la nostra comunitat autònoma. En aquest sentit, les Illes han aconseguit un suport important, el de la Comissió de Relacions Institucionals de l'Assemblea de les Regions d'Europa (ARE), que es va reunir ahir a Palma.

Aquesta organització traslladarà a les màximes institucions de la UE (com ara el Parlament i la Comissió) dues peticions concretes. D'una banda, que el reglament dels fons comunitaris es modifiqui de tal manera que «la distància màxima entre fronteres per poder participar en els projectes de cooperació transfronterera sigui de 450 quilòmetres, en lloc dels 150 quilòmetres prevists actualment)». El director general de Relacions Europees del Govern, Joan Massot, va explicar que si la UE recull aquesta proposta serà possible que es reconegui la frontera marítima de les Balears amb Sardenya (Itàlia), que és d'uns 350 quilòmetres, i amb la costa sud de l'Estat francès, que és d'uns 389 quilòmetres. D'aquesta manera Balears podria accedir als fons per cooperació transfronterera.

La segona petició balear que traslladarà l'ARE a les institucions de la UE es refereix als territoris insulars. Concretament, la proposta sol·licita que no s'exclogui a cap arxipèlag dels fons europeus, malgrat que la seva renda sigui superior a la de la mitjana de la UE, com és el cas de Balears. En aquest apartat, Balears compta al seu favor amb el tractat constitucional de la UE, que preveu que totes les regions insulars rebran una «especial atenció».

Des de l'ARE, segons va explicar el seu secretari de l'ARE, Klauss Klipp, també es vol fer servir el Programa de Veïnatge per afavorir l'obertura de mercats entre les regions europees i les extracomunitàries. El president de la Comissió de Relacions Institucionals de l'ARE, Peter Straub, va donar la benvinguda a la forta implicació de Balears dins la Unió Europea.