«Terra Lliure va ser la darrera temptació armada a Catalunya»

Ricard Vilaregut presentà el seu llibre sobre la història de l'organització

Guillem MasManacor19/09/04 0:00

«El meu llibre forma part d'una tesina sobre l'independentisme català i tot l'independentisme extraparlamentari dels anys 80, però aquest llibre està centrat en l'organització armada Terra Lliure». Així s'explicava l'historiador Ricard Vilaregut en la presentació del seu darrer llibre «Terra Lliure: la temptació armada a Catalunya», divendres passat al Cafè Can Lliro de Manacor. En la presentació, Vilaregut comptà amb la col·laboració del periodista de Diari de Balears i militant independentista Tomeu Martí, i de l'exmembre de l'organització armada Macià Manera.

Vilaregut comentà que «el meu llibre és simplement un fil històric de Terra Lliure, que ningú hi cerqui xafarderies ni batalletes». Parlà sobre els orígens de la banda «que nasqué de la frustració del que va suposar una transició continuista i no rupturista i de la conjunció dels moviments de la Crida per la Solidaritat i del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) a principis dels anys 80». L'anàlisi que presenta l'autor proposa la dicotomia entre dos fenòmens d'arrelament de lluita armada que «a Catalunya no va quallar i en canvi a Euskal Herria sí que ho ha fet».

Ricard Vilaregut creu que els motius de la dissolució de Terra Lliure l'any 1992 es va deure bàsicament per tres motius. «Primer de tot, les mancances i limitacions en la base social de suport va fer minvar el seu reconeixement dins el si del poble, en segon lloc la pressió judicial i policial contra els membres de l'organització sobretot per l'Operació Garzón abans de les Olimpíades de Barcelona 92 i l'operació d'ERC de captació de militants per la via pacífica».

«També va fer molt de mal a Terra Lliure certes actuacions d'ETA a Catalunya, amb l'episodi tràgic d'Hipercor, que va fer que molta gent rebutgés la lluita armada com a sistema d'alliberament nacional» puntualitzà l'autor. «Amb la caiguda de la cúpula l'any 1985 suposà l'entrada de gent jove a la direcció que va conduir a Terra Lliure a un desgavell constant i al llibre també s'hi pot trobar un apartat temàtic dels presos de la banda i dels seus familiars». L'historiador també explica «les connexions entre Terra Lliure i ETA i per una altra banda les relacions amb l'esquerra abertzale».