cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

L'Ibanat experimenta amb someres a la lluita contra incendis a la Serra

Els equins creen tallafocs naturals en menjar-se els matolls i les herbes

L'Institut Balear de la Naturalesa (Ibanat) experimenta amb someres, muls i cavalls en la lluita contra incendis forestals a la serra de Tramuntana. La tasca d'aquests equins consisteix a menjar-se les fulles, les branques i els rostolls de zones prèviament delimitades pels tècnics d'aquest institut amb la finalitat de crear tallafocs naturals i ecològics.

Els pastors elèctrics, que són uns tancats de filferro molt habituals a la ramaderia extensiva i que produeixen una lleu però persuasiva descàrrega elèctrica, contribueixen a assegurar la delimitació de les zones de treball i també impedeixen que els animals s'escapin.

Segons explicà Miquel Sintes, director gerent d'aquest organisme autonòmic, «la iniciativa és encara en fase pilot a les Balears, tot i que en altres comunitats com Aragó funciona d'allò més bé». De fet, la col·laboració de tècnics forestals d'aquesta autonomia ha estat important per al desenvolupament de la fase de proves a la Serra.

El ramat equí d'aquesta etapa pilot està compost per quatre ases i someres, quatre muls i quatre cavalls. La intenció de l'institut és avaluar l'efectivitat i la viabilitat d'aquesta manera «ecològica i natural de fer tallafocs» i emetre un informe «a finals d'enguany o a principis del proper» sobre els resultats obtinguts.

Salvar la somera  

Sintes explicà que «la idea és contribuir a la supervivència de la somera mallorquina a través d'aquest programa, que resulta a més d'utilitat pública i que representa un complement molt beneficiós a la tasca dels agents forestals de l'Ibanat, ja que tot el que es mengen els animals no ho han de netejar ells i es poden dedicar a altres feines».

El director gerent apuntà que «a la Península s'ha provat ja amb èxit amb altres animals, com cabres, ovelles i vaques, però el cert és que aquí fa una mica de por introduir més cabres a l'entorn natural, atès els problemes i danys que ha provocat la varietat mig salvatge que omple la serra de Tramuntana, de la qual hi ha saturació».

A la cabana equina que forma part de l'experiment li agrada menjar especialment càrritx, a més de fulles i branquetes tendres. «Amb coses més dures tenen algunes dificultats i no se les poden empassar. Tot això queda després per als treballadors», assegurà Sintes.

L'estat de salut dels animals i la seva bona alimentació són vigilats per l'equip de veterinaris de l'organisme públic, que «els donen tots els complements i sals necessaris perquè es mantinguin amb ganes de menjar i no emmalalteixin». En aquest sentit, garantí que en tot moment es vetla pel benestar dels equins i que es compleix la legislació.

Sintes afirmà que «s'està fent una mitjana de mitja hectàrea al mes gràcies a aquests animals, encara que això varia segons la casta de vegetació que s'han de menjar». L'experiència posada en marxa en el darrer tram de l'any passat és considerada pels seus responsables «molt positiva» fins ara i la voluntat és que aquesta pràctica s'acabi generalitzant, ja que «el treball que fa el ramat queda molt bé».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.