L'Institut Balear de la Naturalesa (Ibanat) experimenta amb
someres, muls i cavalls en la lluita contra incendis forestals a la
serra de Tramuntana. La tasca d'aquests equins consisteix a
menjar-se les fulles, les branques i els rostolls de zones
prèviament delimitades pels tècnics d'aquest institut amb la
finalitat de crear tallafocs naturals i ecològics.
Els pastors elèctrics, que són uns tancats de filferro molt
habituals a la ramaderia extensiva i que produeixen una lleu però
persuasiva descàrrega elèctrica, contribueixen a assegurar la
delimitació de les zones de treball i també impedeixen que els
animals s'escapin.
Segons explicà Miquel Sintes, director gerent d'aquest organisme
autonòmic, «la iniciativa és encara en fase pilot a les Balears,
tot i que en altres comunitats com Aragó funciona d'allò més bé».
De fet, la col·laboració de tècnics forestals d'aquesta autonomia
ha estat important per al desenvolupament de la fase de proves a la
Serra.
El ramat equí d'aquesta etapa pilot està compost per quatre ases
i someres, quatre muls i quatre cavalls. La intenció de l'institut
és avaluar l'efectivitat i la viabilitat d'aquesta manera
«ecològica i natural de fer tallafocs» i emetre un informe «a
finals d'enguany o a principis del proper» sobre els resultats
obtinguts.
Salvar la somera
Sintes explicà que «la idea és contribuir a la supervivència de
la somera mallorquina a través d'aquest programa, que resulta a més
d'utilitat pública i que representa un complement molt beneficiós a
la tasca dels agents forestals de l'Ibanat, ja que tot el que es
mengen els animals no ho han de netejar ells i es poden dedicar a
altres feines».
El director gerent apuntà que «a la Península s'ha provat ja amb
èxit amb altres animals, com cabres, ovelles i vaques, però el cert
és que aquí fa una mica de por introduir més cabres a l'entorn
natural, atès els problemes i danys que ha provocat la varietat mig
salvatge que omple la serra de Tramuntana, de la qual hi ha
saturació».
A la cabana equina que forma part de l'experiment li agrada
menjar especialment càrritx, a més de fulles i branquetes tendres.
«Amb coses més dures tenen algunes dificultats i no se les poden
empassar. Tot això queda després per als treballadors», assegurà
Sintes.
L'estat de salut dels animals i la seva bona alimentació són
vigilats per l'equip de veterinaris de l'organisme públic, que «els
donen tots els complements i sals necessaris perquè es mantinguin
amb ganes de menjar i no emmalalteixin». En aquest sentit, garantí
que en tot moment es vetla pel benestar dels equins i que es
compleix la legislació.
Sintes afirmà que «s'està fent una mitjana de mitja hectàrea al
mes gràcies a aquests animals, encara que això varia segons la
casta de vegetació que s'han de menjar». L'experiència posada en
marxa en el darrer tram de l'any passat és considerada pels seus
responsables «molt positiva» fins ara i la voluntat és que aquesta
pràctica s'acabi generalitzant, ja que «el treball que fa el ramat
queda molt bé».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.