El Tribunal d'Arbitratge i Mediació de les Balears (TAMIB) tramità durant l'any passat 4.130 expedients, un 20% més que el 2002. Així es desprèn del balanç donat a conèixer ahir per aquesta institució dedicada a la resolució de conflictes individuals i col·lectius en l'àmbit laboral de la nostra comunitat.
Del total d'expedients, una petita part, 196 (4,7%), va ser arxivada sense arribar a iniciar-se el procés; mentre que en 1.300 casos (31,4%) no va arribar a produir-se cap tipus de mediació per diferents circumstàncies (desestimació, incompareixença, etc.). Així mateix, en 1.716 expedients (41,5%) es va assolir un acord i en 918 ocasions (22,2%) no es va arribar a una entesa.
Si es comptabilitzen només els casos en què es produí una intervenció completa dels mediadors del TAMIB, el grau d'acord va ser del 65%. L'any passat, es van plantejar davant del TAMIB 4.075 conflictes entre empreses i treballadors individuals, el 21% més que en el 2002, i 55 col·lectius, una quarta part menys que el 2002. Per illes, 3.172 dels expedients es van tramitar a la seu central del tribunal a Mallorca, mentre que a Eivissa i Formentera van ser 541 i a Menorca 541.
La presidenta de l'organisme i gerent de la CAEB, Isabel Guitart, va destacar que «la major part dels conflictes col·lectius van sorgir als sectors de sanitat i transport». Quant als problemes entre treballadors individuals i les seves empreses, Guitart assenyalà que es tractaren en la majoria dels casos d'extincions de contractes i deutes salarials.
Mentre que la mediació és el mètode escollit en la majoria dels casos, l'arbitratge tans sols fou requerit en tres ocasions. En aquest sentit, Guitart va recalcar que «quan s'entra en un arbitratge les parts perden poder en la controvèrsia» i explicà que «encara hi ha por i poca cultura» de resolució de controvèrsies laborals mitjançant aquest sistema.
El secretari d'Acció Sindical d'UGT, Manuel Pelarda, va restar importància a aquest fet que atribuí a la «manca de maduresa en les relacions laborals». El seu homòleg a CCOO, José Navarro, considerà que els acords assolits per la negociació directa «tenen un major suport dels treballadors i empresaris implicats i deixen les parts més satisfetes».
