L'economia de Balears creixerà un 1 per cent el 2003, fet que situa l'Arxipèlag com la comunitat autònoma amb les perspectives menys optimistes del conjunt de l'Estat. Si més no així es desprèn de les dades corresponents a l'informe Hispalink relatives al segon semestre d'enguany i que foren fetes públiques ahir. Aragó, Múrcia i Madrid són les comunitats autònomes que registraran el major creixement econòmic durant l'any que està a punt d'acabar, segons aquest estudi, que ha estat elaborat per una vintena d'universitats de tot Espanya i patrocinat per les cambres de Comerç.

Segons l'informe, Aragó serà l'autonomia amb un major creixement, un 2'8 per cent, per davant de Múrcia i Madrid, que superaran en ambdós casos el 2'5 per cent. Les previsions d'Hispalink anticipen una continuïtat en l'expansió el 2004 i un comportament heterogeni el 2003, amb un diferencial de creixement d'1'8 punts entre Aragó, la que més creixerà, i Balears, que presenta les perspectives menys optimistes, amb un 1 per cent. Per sobre de la mitjana estatal, que se situa en un augment del 2'3 per cent per a enguany, figuren també Navarra, Castella i Lleó, Cantàbria, País Valencià, Andalusia, Extremadura i Galícia.

Similars a la mitjana són els increments previstos per a la Rioja, Castella-la Manxa i Catalunya, a més de Ceuta i Melilla, mentre que Balears, Canàries, Astúries i el Euskadi creixeran per sota de la mitjana estatal.

La diversitat en els ritmes de creixement és atribuïda en l'informe a la diferent estructura productiva i al comportament del sector turístic, «condicionat per l'evolució de les economies europees».

«En qualsevol cas -afegeix-, després del bienni 2001-2002 d'impàs econòmic per a la majoria de les regions, 2003 sembla haver marcat un punt d'inflexió i iniciat una etapa de creixement sostingut».

Respecte del 2004, puntualitza l'informe, les perspectives milloren i «es preveu un increment generalitzat en el dinamisme econòmic regional», amb una taxa mitjana per a l'Estat espanyol del 2'7 per cent.

Destaca que, «d'aquesta manera, l'interval de creixement regional el 2004 se situa entre l'1'8 de Balears i el 3'2 de Castella-la Manxa».

L'estimació d'Hispalink per al 2004 coincideix gairebé amb la del Govern balear, que calcula que les Illes poden doblar el seu ritme de creixement el 2004, amb un espectacular increment de la construcció, davant el 0'7 amb què es tancarà el present exercici.