Les Balears són l'autonomia amb habitatges de majors dimensions

Aquesta és una de les conclusions de l'avançament del Cens de Població i Habitatges 2001, que permet establir un perfil prou aproximat dels habitatges i de les llars de la nostra comunitat autònoma. D'aquesta manera, la majoria de les cases (46'1%) tenen entre 61 i 105 metres quadrats; quatre o cinc habitacions (50'2%); i un o dos inquilins.

En aquestes característiques troba el Consell Econòmic i Social (CES) una de les raons que expliquen per què accedir a l'habitatge a la nostra comunitat autònoma és tan difícil. En la memòria del 2001, el CES indicava que la demanda es concentrava en pisos de dimensions inferiors als 60 metres quadrats, que segons el Cens tan sols arriben al 8'9% de la planta existent.

Aquesta tendència, lluny de minvar amb l'evolució negativa del nombre d'integrants de la unitat familiar, s'ha mantingut constant. Segons el CES, l'oferta de cases ha crescut al llarg dels darrers anys cap a la demanda més qualificada, ja que els habitatges amb llicència d'obra de més de 91 metres quadrats representen el 48% del total.

Els autors de l'estudi constataven que l'oferta residencial s'havia concentrat en la inversió estrangera, molt activa, dirigida a l'adquisició de cases destinades al turisme residencial, ubicades a la costa, als centres històrics i a l'interior. Aquests corrents foren estimulats en un principi pel diferencial de preus existent en relació amb productes immobiliaris semblants en altres àrees europees.

La diagnosi dels autors de l'estudi per explicar els problemes d'accessibilitat a l'habiatge és que «s'ha donat un desajust entre l'oferta i la demanda, que el mercat ha resolt per la via del preu». El desajust es produeix sobretot en el segment d'habitatges de menor qualificació, en el qual l'oferta és totalment insuficient, mentre que en el de major qualificació i en el destinat a turisme residencial es produeix una sobreoferta.