Aina Díaz i Josep Juárez, membres de la Plataforma per la Democràcia, manifestaren que la nova Llei d'estrangeria «durà més problemes que solucions». El moviment cívic oferí ahir una taula rodona per informar sobre les conseqüències d'aquesta reforma, que entrà en vigor ahir mateix.
Els immigrants poden accedir a la Sanitat pública i a l'escolarització dels seus fills, tenguin o no papers. L'única condició és estar empadronat en un ajuntament. Fins ara, les Forces de Seguretat -Policia i Exèrcit- no tenien accés a les dades dels padrons municipals. Amb la reforma, però, estan a la seva disposició.
Aina Díaz, advocada i membre de la Plataforma per la Democràcia, declarà que «amb aquesta mesura es fomenten els guetos socials. Molts d'immigrants sense papers no es voldran empadronar per por de ser descoberts. I així resulta que moltes persones quedaran excloses de la sanitat i l'educació, que són drets humans universals».
La mateixa Aina Díaz recordà que «amb el canvi de llei, tot individu o associació que ajudin cap immigrant sense papers n'hauran de pagar una sanció greu. Però la noció d'ajudar no queda ben definida. Què vol dir, que els centres on s'ensenya català o castellà als sense papers seran sancionats?». La normativa també reforça l'expulsió preferent, és a dir, en un màxim de quaranta-vuit hores. Per contra, abans hi feia falta un procés d'un any i mig.
Tots els immigrants que no hagin demanat la tramitació de papers abans del 21 de novembre queden automàticament descartats, ja no els podran regularitzar. A propòsit d'aqueta mesura, Josep Juárez manifestà que «la llei condemna moltes persones a fer feina en negre, i això al final suposarà un perjudici per a tots els treballadors, perquè desregularitzarà els drets laborals de tothom».
