«La nova Llei d'estrangeria durà més problemes que solucions»

Els immigrants poden accedir a la Sanitat pública i a l'escolarització dels seus fills, tenguin o no papers. L'única condició és estar empadronat en un ajuntament. Fins ara, les Forces de Seguretat -Policia i Exèrcit- no tenien accés a les dades dels padrons municipals. Amb la reforma, però, estan a la seva disposició.

Aina Díaz, advocada i membre de la Plataforma per la Democràcia, declarà que «amb aquesta mesura es fomenten els guetos socials. Molts d'immigrants sense papers no es voldran empadronar per por de ser descoberts. I així resulta que moltes persones quedaran excloses de la sanitat i l'educació, que són drets humans universals».

La mateixa Aina Díaz recordà que «amb el canvi de llei, tot individu o associació que ajudin cap immigrant sense papers n'hauran de pagar una sanció greu. Però la noció d'ajudar no queda ben definida. Què vol dir, que els centres on s'ensenya català o castellà als sense papers seran sancionats?». La normativa també reforça l'expulsió preferent, és a dir, en un màxim de quaranta-vuit hores. Per contra, abans hi feia falta un procés d'un any i mig.

Tots els immigrants que no hagin demanat la tramitació de papers abans del 21 de novembre queden automàticament descartats, ja no els podran regularitzar. A propòsit d'aqueta mesura, Josep Juárez manifestà que «la llei condemna moltes persones a fer feina en negre, i això al final suposarà un perjudici per a tots els treballadors, perquè desregularitzarà els drets laborals de tothom».