El doctor en Geografia del Turisme de la UIB, Miquel Seguí, declarà ahir que «la identitat no ha de ser una barrera, sinó un atractiu pel turista», per la qual cosa proposà que, sigui quin sigui el nou model a seguir pel sector a Balears, aquest «s'ha de plantejar sense radicalismes culturals i un major consens social».

En el marc d'una jornada sobre reptes i tendències del turisme a Balears, celebrada ahir al Campus, Seguí alertà sobre la mala imatge que de la nostra comunitat «transmeten els diaris sensacionalistes alemanys -com el Bild-, i que ens presenten com un poble tancat i endarrerit». El professor de la UIB proposà no prendre «mesures dràstiques en matèria lingüística que no fan altra cosa que generar rebuig».

Miquel Seguí fou un dels ponents de la Jornada Internacional de Teoria i Praxis de la Geografia Turística en el segle XXI, organitzada per la UIB, el Col·legi de Geògrafs i la Societat Geogràfica de les Illes Balears. En ella intervengueren també Gerda Priestley, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAC), i Douglas Pierce, de la Victoria Auckland University de Nova Zelanda.

Una de les personalitats més destacades en el camp de la Geografia del Turisme, Douglas Pierce pronuncià una conferència sobre els nous canals de distribució turística. Pierce defensà la tesi de «a major idependència, major benefici directe», en el sentit que «en la mesura que el sector sigui capaç d'avançar en les noves tecnologies, menor serà la dependència dels touroperadors i, per tant, s'aprofitaran millor els beneficis que ara es perden per la intermediació».

Per la seva banda, la doctora Gerda Priestley defensà els camps de golf com «un producte de qualitat, desestacionalitzador i de gran valor ambiental». Priestley assegurà que tan sols els «520.000 turistes de golf a l'Estat generen un 3% del ingressos, la qual cosa suposa quadruplicar la despesa mitjana per turista». Ben integrats en el paisatge, «els camps de gof poden ser un mecanisme de conservació de l'entorn», assenyalà.