Els ciutadans de les Illes Balears estarien disposats a pagar 4.833 euros per gaudir d'una bona vista des de ca seva. Així es desprèn de l'estudi elaborat pels economistes de la UIB Antoni Riera Font i Paula M. Aguiló Segura, i que revela la importància que dóna l'individu pel seu entorn i el que estaria disposat a pagar per ell, pel seu manteniment i profit personal.
A l'estudi Les Metodologies de Valoració del Medi Ambient, editat pel BBVA, Riera i Aguiló mesuren «els beneficis ambientals que turistes i residents obtenen de l'ús i gaudi dels espais naturals de l'Illa de Mallorca» i, més concretament, la valoració que fan els consumidors dels seus béns «per la utilitat que els reporten les seves característiques». D'aquesta manera, el preu de l'habitatge podria interpretar-se com la suma «dels preus individuals de cadascun dels atributs que conté».
Atesa la importància que l'indiviu dóna a l'entorn i el que pagaria per ell -un turista pagaria fins a 2 euros diaris per visitar un espai com Formentor-, no és d'estranyar que en el cas d'un habitatge residencial el preu s'incrementi de manera sorprenent. Així, a més de pagar prop de 5.000 euros per una bona vista des de ca seva, els ciutadans de les Illes estarien disposats a pagar 15.910 euros per disposar d'una terrassa o 416 euros per situar-se un 10% més a prop de la costa.
El sistema fet servir pels economistes de la Universitat de les Illes Balears Antoni Riera i Paula Aguiló, en el seu treball es basa en el que s'anomena «mètode de preus hedònics», és a dir, la valoració dels béns en funció de la seva utilitat. La població objecte de l'estudi es correspon amb els habitatges residencials del municipi de Calvià l'any 1998, uns 23.315. La mostra utilitzada es basà en les taxacions immobiliàries de 335 habitatges, dels quals 230 eren col·lectius i 105 unifamiliars.
Les primeres dades que es desprenen de l'estudi són que «els residents de Calvià valoren positivament els metres quadrats, la qualitat de l'habitatge, disposar d'una casa, de terrassa, d'una vista favorable i estar a la zona d'Illetes». Mentre que els mateixos ciutadans «valoren negativament l'alçada de les edificacions, la distància de la costa, la intensitat edificatoria, la densitat de població, l'antiguitat dels habitatges col·lectius i el viure a una zona com badia de Palma-Sol de Mallorca».
Els resultats del treball d'Antoni Riera i Paula Aguiló s'ha d'interpretar en el sentit que «els individus valoren el plaer que proporciona l'entorn natural i que estan disposats a pagar per seguir gaudint d'ell. L'estudi, publicat per la Fundació BBVA, conclou que «una raó important per conservar i protegir espais naturals és que proporcionen importants serveis recreatius als turistes i residents». Uns serveis que són, també, una font de beneficis ambientals per a tota la comunitat.
