El Grup de Homicidis i un jutjat de Palma han obert diligències per aclarir les causes de la mort d'un indigent de 39 anys que va aparèixer a 50 metres d'Ifebal, al polígon de Llevant, amb un fort cop al cap.
Antonio Cid Pérez era insomne i amb la primera llum del dia sortia de la seva barraca davant Gesa i es dirigia al semàfor ubicat davant de l'escultura de Nuredduna, en l'inici del passeig marítim. Ahir al matí, un company seu, conegut com «l'Avi», va descobrir el seu cadàver.
«Estava estès de cap per avall, amb el cap ple de sang i un cop a la templa esquerra», va explicar l'indigent que el va trobar. «Eren les vuit i mitja, i ningú sap el que li va passar. Després va venir la Policia i ens va fer preguntes», va afegir Juan José Losada, el captaire de 64 anys conegut com «l'Avi». La nit anterior, Antonio Cid, que estava separat i tenia una filla a Orense, la seva ciutat natal, s'havia engatat. «Es podia beure tres i quatre litres de vi rosat el dia, i després anava fent tombs», digué Juan, un altre rodamon que freqüenta la zona de Patronat Obrer i que havia compartit sostre amb el mort. Els seus coneguts van assenyalar que la salut d'Antonio, sobretot als darrers temps, s'havia ressentit, malgrat la seva joventut. I la seva afició per la beguda no l'ajudava gens. Quan anava sobri passava hores al semàfor, venent mocadors de paper. Ahir, tanmateix, no va arribar al tram on treia uns euros. El seu cos va aparèixer en una cantonada, i a un metre d'ell es va trobar la seva bossa amb els mocadors. El Grup de Homicidis es va fer càrrec de la investigació i els agents, a les nou del matí, van examinar el cadàver a la recerca de senyals de violència. Una comissió judicial i el forense van acudir a l'escenari de la mort, i la hipòtesi inicial d'un possible crim va fer pas, després, al convenciment que Antonio Cid va caure accidentalment i es va copejar el cap. La policia, amb tot, va prendre declaració a nombrosos indigents del polígon i s'està en espera dels resultats de l'autòpsia, que es realitzarà avui al matí. «Era pacífic, i mai es ficava en embolics, però últimament estava fet un desastre. Tenia atacs epilèctics i amb prou feines podia mantenir-se dempeus. El vi l'estava matant», va recordar un altre company, que volgué mantenir l'anonimat.
