El Consell de Ministres aprovarà a finals del mes de desembre, a la darrera trobada enguany de l'equip de José María Aznar, la nova xifra de població oficial de les Balears, corresponent al nombre d'habitants empadronats a l'1 de gener del 2003, segons varen confirmar a Diari de Balears fonts oficials de l'Institut estatal d'Estadística (INE), des de Madrid. Tot i que la xifra concreta no ha estat encara publicada, i no es farà fins que el Consell de Ministres no li doni el vistiplau, aquest mitjà de comunicació ha pogut esbrinar que el nombre oficial d'habitants proposats pels ajuntaments de les Balears (ja que correspon al total d'empadronats als municipis) frega els 950.000.
La darrera xifra de població oficial, encara vigent fins que el Consell de Ministres no aprovi la nova, correspon a l'1 de gener del 2002 i és de 916.968 habitants. Això suposaria que, tal com ha pogut confirmar Diari de Balears, la població hauria augmentat en tan sols un any prop de 30.000 habitants. D'aquests, el 90 per cent, uns 28.000, és el resultat del saldo positiu migratori, és a dir, de la diferència de persones immigrades a les Balears entre l'1 de gener del 2002 i l'1 de gener d'enguany i de persones emigrades.
D'altra banda, aquest creixement, que en termes relatius és de més d'un 3 per cent, coincideix amb les previsions donades pels experts en sociologia i estadística. De fet, si continua la tendència dels darrers anys, les Balears estarien a punt de superar a dia d'avui els 970.000 habitants i d'arribar al milió de ciutadans abans que acabi l'any que ve.A part de les conseqüències socials, culturals i econòmiques que pugui generar aquest augment de la població, i de les polítiques que ha causat fins ara, la xifra oficial que aprovi el Consell de Ministres a finals de l'any que ve està sota el punt de mira dels partits polítics balears perquè, segons l'evolució de la població d'Extremadura i d'Astúries, les Illes podrien guanyar representació al Congrés i superar els set diputats que té actualment.
Això succeiria si les Balears superen la població d'aquestes comunitats, que fins l'1 de gener del 2002 tenien 1.073.050 habitants la primera i 1.073.971 la segona. És a dir, en un any haurien d'haver perdut més de 100.000 habitants, cosa poc probable. Si abans de les eleccions generals del 2004 no es guanya representació al Congrés, sí sembla que passarà abans dels comicis que s'haurien de celebrar l'any 2008. Aquest canvi afavoriria els partits més petits de les Illes Balears.
