Miquel Segura, coordinador de la jornada jueva celebrada el passat 17 d'octubre a ARCA, fa balanç de l'esdeveniment. Diari de Balears aprofita ara que han passat més de quinze dies per reflexionar-hi amb perspectiva.
«Va ser la primera vegada que una organització oficial israeliana, Amishav, s'obria als jueus conversos mallorquins. I Amishav és una institució de primera magnitud, posa en contacte jueus de tot el món. En fi, és una passa petita, però important», explica Segura.
Miquel ha quedat content de la trobada i ja pensa en actuacions futures. «Mira que em vàrem fer a voler, de propaganda. Un parell de dies abans ens anunciàrem per ràdio i als diaris. Tot i així, moltes persones ens han fet saber que no hi pogueren assistir, perquè eren de viatge, perquè no se'n temeren, o perquè tenien feina. En fi, que el personal va quedar amb ganes de més».
Michael Freund va venir com a ponent en les jornades del mes d'octubre, en què dissertà sobre el deure del seu país cap a tots els jueus, el deure de rebre'ls si hi volen tornar. Ell és el director d'Amishav i l'editorialista deJerusalem Post, el diari en castellà més important d'Israel. I en paraules del mateix Segura, tot apunta que tornaran a col·laborar en projectes futurs. «Pensam celebrar l'any nou amb jueus d'altres bandes, a Mallorca o a fora. Toledo i Girona serien llocs ideals, tenen una herència cultural jueva esplèndida».
A la pregunta sobre si encara hi ha antixuetisme a Mallorca, Miquel Segura contesta que «és residual, però no podem negar que existeix. Basta fixar-se en algunes de les cartes que es publiquen en la premsa. I l'antisemitisme europeu està en alça, moltes de vegades disfressat de suport a Palestina. Per aquest motiu, una altra aventura que em fa ganes posar en marxa serien uns seminaris sobre l'antisemitisme actual a nivell europeu. Dur personalitats jueves de renom mundial i que ens expliquin el seu parer. Crec que això ens va bé a tots, a l'hora d'entendre'ns millor i saber on som. Però ja ho veurem...».
«Jo no pens que facin falta actes oficials del Govern de la Comunitat per reconèixer la discriminació històrica dels xuetes en aquesta terra. Hem de tenir en compte que el col·lectiu xueta és molt homogeni. N'hi ha que són fervents defensors de la causa, n'hi ha que en volen renegar, n'hi ha que... 'Què sé jo, hi ha de tot! Les autoritats no es poden ocupar d'un grup tan dispers».
«Nosaltres som ciutadans com els altres. Això no lleva que en el camp de la cultura no puguem demanar un reconeixement del nostre llegat. Hi ha propostes fetes a l'Ajuntament de Palma per restaurar el passat jueu. Voldríem crear un circuit cultural que entràs dins una xarxa més àmplia, les juderies d'Espanya, dedicada a la promoció turística. A ciutats com Toledo aquesta iniciativa ja està molt desenvolupada i funciona bé. Fins i tot hi ha capitals de propietat jueva interessats a invertir-hi».
Amishav és un nom que resulta de combinar dues paraules hebrees: «Am», que vol dir gent; i «Shav», que vol dir retorn. El potencial de la cultura jueva com a font de curiositat i és indubtable. Basta fer atenció a l'alfabet hebreu, que té vint-i-dues lletres i cada una té un significat associat. Vegem-ne algunes a tall d'exemple:
AYIN és la lletra que fa setze i també equival al número 70 i al concepte de font.
BEIT és la segona lletra i equival al número 2, però també té el sentit de «casa».
SHIN és la lletra que fa vint-i-u i equival al número 300, a més, representa un sentit polisèmic: repetir, brillar, ensenyar.
YUD és la lletra desena i també el número 10 i té el sentit d'«emanació».
I això no és tot, perquè cada lletra té més associacions, a part d'un número i un significat. Un principi espiritual subjacent; un apartat dedicat a un element físic, a un cos celest i a una zona astral d'influència; estació de l'any, mes i dia; uns òrgans interns del cos humà; i un personatge prototípic dels llibres sagrats.
