D'un temps ençà el front marítim de Palma sovint és notícia i ocupa pàgines i espais en els mitjans de comunicació. Des que a l'anterior legislatura l'Ajuntament anuncià la intenció d'ordenar la franja des del Baluard del Príncep fins passat l'edifici actual de GESA, no han deixat de sortir declaracions anunciant reformes que abastarien des del Portixol fins el Moll de l'oest. D'una banda, la Junta del Port vol ampliar el Moll Vell i també el de Ponent, sense aclarir si l'ampliació d'un no estalviaria la de l'altre. De l'altra, el Govern -i també l'Ajuntament- ha anunciat la seva voluntat de soterrar el trànsit de la primera línia sense explicar quines altres alternatives s'han descartat. I ara estam ja a l'espera que es facin públics els resultats d'un concurs de propostes per la redacció de projectes per al soterrament del trànsit entre el nus de llevant de la via de cintura i l'Avinguda de l'Argentina.
Sense que l'opinió pública hagi pogut conèixer com s'han coordinat les necessitats de la Junta del Port -ni quines són- amb les del trànsit urbà ni les alternatives possibles, a hores d'ara ens trobam en què està a punt fallar-se un concurs que, amb l'excusa d'amagar i resoldre els problemes de circulació rodada, afecta bona part del front marítim de Palma, justament allà on és més delicat, ben davant el centre històric.
Tot en menys de sis mesos.
Arribat aquest punt convé recordar als representants polítics de les diferents administracions que bona part de la problemàtica actual de Palma és fruit de decisions que en el seu moment ja es prengueren precipitadament o, si més no, sense el debat necessari. Convé recordar que si tenim un excés de trànsit davant la Seu és justament perquè s'hi construí una autovia per enllaçar aeroport i moll vell, alterant de forma decisiva la fesomia de la ciutat; també que el futur del Moll Vell és un tema que afecta de manera directa la ciutat i que ja fa temps que es parla de la necessitat de la seva reconversió i del trasllat de part dels usos actuals al Moll de Ponent; que la via de cintura actual havia de servir per descongestionar la ronda del litoral, i ara ja es parla de fer un 2n cinturó...
Aquests i molts d'altres, com la situació de la UIB i el que això suposa per a la carretera de Valldemossa, són temes que s'arrosseguen de fa anys i en bona part són conseqüència directa d'haver pres les decisions d'una manera que, en el millor dels casos, sembla no atendre una visió de conjunt ni de futur, encara que sigui a curt termini.
Això no vol dir que no sigui imprescindible la reducció del trànsit en superfície pel front marítim de la ciutat, per tal que la circulació de cotxes deixi de ser -com ho és ara- una barrera entre la ciutat i la mar. Però enterrar-lo no pareix la solució més bona.
No seria millor traslladar bona part de l'activitat del Moll Vell a un Moll de Ponent ampliat i amb bona comunicació -que en aquest cas sí que podria enterrar-se ja que es tracta d'un tram curt- amb la via de cintura que ja és devora, com a primera passa per eliminar trànsit de mercaderies de davant la ciutat? O resoldre i ampliar la connexió amb la via de cintura de l'autopista pel sector de llevant i el de ponent, just abans d'entrar a Palma per desviar eficaçment aquells cotxes que volen travessar Ciutat?
Amb aquestes dues actuacions -molt més senzilles que un soterrament d'autovia a terres guanyades a la mar- probablement podríem estalviar-nos una obra tècnicament complicada, costosa, molesta, llarga i irreversible, que, a més, planteja molts d'interrogants un cop executada: com es resoldrien les sortides a superfície del trànsit just abans de sa Riera, a què es destinaria la superfície teòricament lliure del trànsit actual...
D'aquesta forma, també guanyaríem temps per plantejar el debat necessari sobre què fer a la primera línia i al Moll Vell, i com resoldre el pas del trànsit que restàs després d'aquestes dues actuacions que proposam. Parlaríem, però, ja només d'un trànsit urbà i s'haurien fet les primeres passes perquè la ciutat recuperàs la seva façana marítima. Possiblement ja es podria reduir el número actual de carrils a banda i banda, i amb altres actuacions, com el compliment de la promesa eterna de potenciar el transport públic, aquesta recuperació aviat seria efectiva.
I tot això sense haver d'entrar en la dinàmica de presses que ara es proposa. Quan es parla d'obres que condicionen d'aquesta forma el futur de la ciutat, el temps de decisió mai pot venir marcat pel termini d'una legislatura. I molt menys quan -com en aquest cas- seria caure en la trampa d'obres faraòniques, de soterraments destinats només a facilitar l'increment de la circulació del trànsit rodat i a permetre que aquest pugui arribar ràpid i per tot. I això costi el que costi, maldament sigui enterrant-lo, despreciant la visió i la presència de la Seu, la Llotja i la mar, tot i tenir-les devora.
