Son Banya, un submón de cultura gitana que vol «una oportunitat de la societat»

Demanen que les administracions els treguin del gueto en què viuen i disposar d'habitatges dignes

02/06/03 0:00

JOANA NICOLAU.Palma.
Un dels indrets de Palma més desconeguts per al ciutadà corrent és sens dubte Son Banya. Un submón diferent de tot el que es pugui imaginar i en el qual conviuen setanta famílies gitanes carregades d'infants. Més que sovint ha estat sinònim de delinqüència, problemes i droga. Però darrere d'ell també hi ha un miler de persones que vol una solució per a les seves vides que implica sortir del gueto on el destí els va fer néixer. Fa 34 anys les autoritats de llavors aixecaren el poblat. Havia de servir per donar-los recer tres anys. Des d'aleshores, el temps ha passat i els més vells com l'oncle Toni afirmen que «no ha millorat res». Les famílies han crescut, algunes han pogut fugir, però moltes continuen allà. Hi ha unes 125 cases de no més de 50 metres cada una. Per posar-ne un exemple, hi ha casos en què nou i deu persones dormen i mengen plegades en un d'aquests habitatges. Padrins, pares, fills, néts, renéts, cunyats o consogres conviuen i, almanco quan se'ls visita, hi reina l'harmonia.

Encara així ja estan cansats d'esperar. Asseguren que han estat «víctimes d'un engany» i exigeixen que les administracions compleixin allò que asseguren que els han promès: habitatges dignes. Isidro Batista explicava que «quan arribàrem, les cases semblaven palaus; i això que el trespol no estava enrajolat, les parets no estaven en condicions... Ara moltes s'han millorat, però hi falta espai i es difícil aguantar la situació. Els joves volen intimitat».

Els darrers quatre anys, gràcies a ajudes públiques devers dotze famílies han abandonat Son Banya. Per evitar que altres n'ocupassin les dependències, Cort les ha esbucades i hi ha posat quasi mig metre de ciment des del trespol perquè no s'emprassin les canalitzacions subterrànies. Com a solució, en un racó i amb quatre uralites s'han construït dormitoris per als més joves. Joves que malviuen sense esperança de «tenir una vida normal». Ricardo Díaz comentava que la seva vida és sortir pel matí a cercar ferralla, alguns venen pels mercats i altres han obert un comerç amb «quatre polos i quatre llepolies». Al poblat hi ha tres tendes que despatxen allò més bàsic. Quant a la droga, és un tema tabú que es deixa «entre parèntesi». Ningú no en vol saber res.

Son Banya és un submón en el qual preval una cultura diferent, però els seus habitants s'han organitzat. S'hi fan obres de teatre, tertúlies, els infants juguen, les families s'ajuden i ningú no passa gens de fam. Tal vegada el pastor evangelista, José Amaya, té molt a veure amb aquesta realitat. Cada dia reuneix els joves amb l'objectiu de menar-los pel camí recte ajudant-los a anar endavant lluny de la droga i de la delinqüència. És el primer que demana, que es desmantelli Son Banya, però també vol un temple on continuar la seva feina.